Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Aqüeducte del castell de Figueres estava format per quaranta-tres arcs que transportaven l'aigua des d'una riera del poble veí de Llers fins a la fortalesa. Actualment el nombre d'arcs és menor perquè se'n van destruir per deixar pas a l'autopista. Són de mig punt, amb maó vist disposats a sardinell i amb pilars fets amb grans carreus. Els arcs són fets amb maó vist disposats a sardinell. Una lectura indicada en aquest punt és un fragment de la novel·la Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès i Jordà que descriu les aventures dels joves protagonistes pels entorns del castell.
Un matí qualsevol, en Churchill passa a buscar en Jordi. Després van a casa d'en Biel i pugen tots tres al castell.
Posem que aquest dia fan la volta per la banda esquerra. L'un rere l'altre, s'enfilen pel corriol que surt del costat del Banc del General. L'herbei sec cruix quan el trepitgen amb el sol de cara. Si fa vent, el parallamps xiula. A la contraguàrdia de Sant Joan s'acaben les últimes cases i sorgeix un prat recremat on pastura un ramat de xais. Remor de llagostes. A l'hornabec de Sant Zenó els saluda una atzavara. Olor de pols i de farigola rostida.
Fa molta calor, però només els nens petits van amb pantalons curts.
El fonoll és sec i espigat. Posem que aquell dia decideixen internar-se en una contramina. Salten els filferros, baixen al fossat per l'escala mig derruïda, sense barana, i s'hi fiquen. És un passadís llarg i fosc, que es bifurca a dreta i esquerra en altres passadissos que moren de sobte en una paret humida. El plànol faria pensar en la creu de Lorena. Un altre dia hi tornaran amb llanternes.
Ja tornen a ser al camí de ronda. Bonior llunyana de vehicles al pas per l'autopista. Al lluny, un núvol de pols s'aixeca de les pedreres. Poc després troben un bancal d'orquídies de dama. A partir de l'aqüeducte, duran el sol a l'esquena.
Per sota el camí de ronda, en cercles concèntrics, una corona de fonoll i de cards: la bandera de Friül.
En Churchill vol baixar al camp de tir a buscar cascos de bala i a interessar-se pel tanc abandonat davant la Porta dels Enginyers. En Biel s'estima més recollir flors de roser silvestre per a la seva mare. En Jordi li fa costat.
Una papallona els sobrevola. Sobre els murs, vençudes i solitàries, s'alcen arrels de figuera.
Un animal fuig entre les bardisses, posem que una serp. Un fil de brisa alça onades a l'herba. En Churchill s'ajup i mostra victoriosament una paparra aixafada entre les ungles. En Biel es frega les mans en el romaní i se les passa per sota el nas.
Sota el sol de la tarda, cap a llevant, s'alcen el campanar de Vilabertran i la tossa sagrada de Castelló d'Empúries. Al darrere, estassades i benevolents, les corbes de l'Albera, Palau-saverdera que s'hi enfila, l'ermita blanca de Sant Onofre, el coll de Requesens i la vila de Roses, salada i abrupta.
Quan el sol es pon, la llum s'esvaeix com si caigués una pluja de cendra. Sobre la porta d'entrada al castell, dues estàtues d'àngels amb la cara esborrada.
Altres indrets de Figueres: