Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Salvador Dalí admirava profundament Francesc Pujols. En deia que "era, és i serà l'emperador Trajà de la filosofia". Aquest va ser el motiu que, el 1960, el va portar a pintar l´oli "Cel Hiparxiològic" I, el 1974, a escriure "Pujols per Dalí", a partir de converses que ambdós havien mantingut. El gran homenatge fou, però, el Monument a Francesc Pujols que, el 1975, va erigir davant del seu Teatre-Museu. Situats al davant podem llegir diversos fragments en què Dalí opina sobre Pujols i aquest sobre el pintor.
Autor:
Salvador Dalí i Domènech
Obra: Pujols per Dalí , 1974
Obra: Pujols per Dalí , 1974
Pujols va ser el primer en descobrir en el meu tendre surrealisme l'hologràfic hiper-realisme d'avui. I jo de descobrir en la seva religió catalana hiparxiològica, el triomf del seu surrealisme. Pujols va dir que em diguésssin que em donava les gràcies per incloure'l entre els surrealistes, però que m'advertíssin que a ell li convenia estar a bones amb la realitat.
Autor:
Francesc Pujols i Morgades
Obra: Pujols per Dalí , 1974
Obra: Pujols per Dalí , 1974
Si l'art és donar vida, Salvador Dalí li dóna una vida tan intensa que arriba a fer viure la fantasia amb la mateixa potencialitat amb què pot viure la realitat. Si Salvador, amb el seu geni, que evidentment marcarà una hora en el rellotge del palau de l'Art, no sols pel seu surrealisme, sinó sobretot pel seu realisme cru i nu, malgrat estar en constant ebullició, podria ser el Salvador d'un art que va néixer mort, fill avortat de l'època moderna...
Autor:
Salvador Dalí i Domènech
Obra: Pujols per Dalí , 1974
Obra: Pujols per Dalí , 1974
No pas com un toro, sinó com un rinoceront, Pujols embestia la realitat de tot l'existent: així va néixer la Hiparxiologia.
Autor:
Francesc Pujols i Morgades
Obra: Pujols per Dalí , 1974
Obra: Pujols per Dalí , 1974
No podem acabar aquest article dedicat a la glorificació del nostre surrealisme, avui universalment conegut per obra i gràcia de Gaudí, Dalí i de Miró, sense recordar que fa més de trenta anys vam exposar a la consideració pública la manera d'intrementar la construcció del temple surrealista gaudinià, de la que el propi arquitecte deia que com la de totes les catedrals, havia de durar cinccents anys. Ja sabem que aleshores el surrealisme de Gaudí, com avui el de Dalí, tenia pocs amics i molts enemics, perquè s'assembla més a la Quimera que a l'harmonia d'Horaci i la proposició de l'infrascrit no va ser escoltada per ningú, malgrat que en aquells dies tan llunyans es feia, sota el patronatge del meu mestre Joan Maragall, una gran campanya per aconseguir fons per a l'erari exhausr de l'obra expiatòria. Ara que el difunt ja no té enemics, a veure si la proposta troba amics.
Altres indrets de Figueres:
Indrets