Monument a Narcís Monturiol

Autor: Josep Maria Ainaud de Lasarte
Obra: Narcís Monturiol: una vida apassionant, una obra apassionada , 1986

¿Qui no ha sentit parlar de Narcís Monturiol i de les seves provatures per a navegar per sota l'aigua? ¿Qui no el relaciona amb els moviments revolucionaris que en el segle passat lluitaven pel progrés i la llibertat dels homes? El conegut retrat que li féu el seu amic, el pintor Martí Alsina, ens el mostra tal com el descrivia la seva filia Anna: «Més aviat prim, de llarga i abundosa cabellera, partida per la ratlla, amb uns ulls d'una penetració irresistible. De paraula atractiva i fàcil, de conceptes tan clars com la llum. Per a nosaltres, les seves filles, tant o més que un pare era un veritable amic.» I ho fou per a tots els qui el tractaren, perquè Monturiol fou, sobretot, un idealista. Ell repetia que era un revolucionari, un revolucionari pacífic, enemic de la violència, però capaç d'agenollar-se davant d'un poble que lluités per la seva llibertat. Imaginatiu com era, va idear un submarí, el famós «Ictíneo» —o més ben dit, els famosos «Ictíneos», perquè en féu dos models diferents, l'un més perfecte que l'altre—, però no pas per matar homes, sinó per descobrir i explorar el fons del mar. La idea se li va ocórrer durant un dels seus confinaments polítics a Cadaqués, assegut dalt de les roques del Cap de Creus, mirant les onades i recordant els sofriments dels qui nedaven sota l'aigua per pescar les branques roges del coral. I es que tota la seva vida procurà alleugerir els sofriments dels altres, oblidant-se sovint d'ell mateix i dels possibles èxits materials. Inventor per naturalesa, artista i somniador en el fons, lluità sempre per un món millor i més just, on tots els homes i dones poguessin sentir-se germans. Confiat en el seu entusiasme i per fer-ne participar els seus amics, fundà una societat mercantil, «La Navegación Submarina», per explorar el fons del mar: la primera del món. L'any 1859 aconseguí veure navegar per sota l'aigua, en el port de Barcelona, el seu estimat «Ictíneo», tripulat per ell mateix i per uns quants amics fidels. No havia oblidat les temptatives revolucionàries de la seva joventut, quan intentava organitzar la fraternitat universal amb revistes i escrits diversos. Els seus millors amics foren uns idealistes com ell: Clavé, que intentava fer arribar la música als treballadors a través dels seus populars Cors, o Ildefons Cerdà, inventor d'una nova ciència, l'urbanisme, que permeté crear la moderna ciutat de Barcelona, un cop enderrocades les velles muralles que l'endogalaven.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Darrers escrits , 1984

Suposant que aquesta classe de coses m'agradin, haig de reconèixer que la Rambla de Figueres m'agrada. Potser el que m'agrada menys és el monument de l'escultor Enric Casanovas al gran savi, polític i revolucionari de Figueres. Aquest monument s'ha de conservar, però jo el posaria en un lloc de la ciutat més adient. S'hauria de posar un monument a la part més alta de la Rambla, per veure'l amb una autèntica perspectiva, i hauria de ser la porta de marbre blanc que hi ha a la muralla ennegrida de la ciutadella de Roses. Roses, on ningú no en fa cas, ¿no la donaria a Figueres amb la negociació corresponent? Ara tothom fa excavacions, si pot ser prehistòriques. Molt bé. Però, ¿no hauríem de començar conservant les meravelles més immediates que posseïm? Aquesta porta de Roses és una meravella.

La Rambla de Figueres crea un ambient espontani de festes. És un fenomen real i autèntic. Encara que no hi toquin sardanes, sempre sembla que és festa. Un dia hi vaig sentir tocar el «Per tu ploro», i tothom reia. Els qui diuen que Figueres és una ciutat de patriotes potser tenen raó. He sentit parlar de l'Erato, del Casino Menestral i de tantes altres coses d'una manera ditiràmbica. Semblava que estava a punt d'arribar-hi el senyor Pi i Margall per implantar el cantonalisme. Després resultà que el senyor Pi feia molts anys que era mort i que jo no he sabut mai escriure necrologies. Després hi ha molts ciutadans que semblen refractaris a les utopies. Tenen una botiga, una tenda, un petit comerç, van fent. Hi ha hagut sempre, a més a més, un artesanat molt segur i intel·ligent, i potser prové tot d'aquest fet. A Figueres hi ha de tot. És un país molt contradictori, que sempre es barallà.

Autor: Carles Fages de Climent
Obra: Tots els sonets , 2003

Damunt, davall d'aquesta Rambla breu

 

Damunt, davall d'aquesta Rambla breu,

irregular, desnivellada feixa,

vora el carrer dels genis on vaig néixer,

dosser i catifa del llinatge meu;

 

passeig urbà, et mesura amb passa lleu

el ramader que du vara de freixe.

D'arbres ventissos closa sense reixa,

l'any de traspàs, s'hi atura un pols de neu.

 

Nus a l'hivern, els arbres són més alts.

Escopeters hi empaiten els pardals.

Fira d'amor, ¿qui no hi ha dut les noies?

 

Però quan ve la festa del dibuix

s'engalana la Rambla amb un arruix

de Sibeques, Felips i falsos Goyes.

Autor: Carles Fages de Climent
Obra: Tots els sonets , 2003

Edils, planteu figueres

 

Edils, planteu figueres al cor de la ciutat.

Cenyiu els corriols, les hortes i les eres

d'esqueixos i rebrolls. Edils, planteu figueres.

Convit pel foraster, que el fruit exorni el plat.

 

Planteu figueres d'ònix, que el vent sigui ensucrat.

Que les verges canèfores en llurs amples paneres

duguin fulles d'esmalt i branques per banderes

i amb himnes d'himeneu es llencin al combat.

 

Confitura de mel quan decanta l'estiu

—figues de coll de dama, figues d'ull de perdiu—

Salut arbre nostrat que amb el nom t'involucres

 

de la ciutat mateixa que deleix l'ombradiu.

L'arabesc de les branques serà un reialme empriu

i la Rambla una bresca de canyelles i sucres.