Motel Empordà

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Escrits empordanesos (Obra completa 38) , 1980

Amb els senyors Tognola, el senyor Mercader començà a parlar de negocis, i així començà a madurar la idea de fer, en un lloc o altre, un hotel restaurant, partint de l'afluència turística. I així nasqué el projecte de fer un establiment a Figueres, exactament a la part nord d'aquesta ciutat i concretament a la intersecció de la vella carretera de França, que travessava la ciutat i la nacional II, que en aquest espai és de nova creació, quan fou desviat el trànsit del cantó de ponent de la vila. Els senyors Tognola l'ajudaren en la construcció i la posada en marxa de la instal·lació de l'hotel í li demanaren d'ocupar-se de la direcció general, quedant ells al marge. Així va poder disposar de les coses al seu gust, que no ha estat mai ni folklòric ni estrany, sinó normalíssim. Aquesta relació el portà a conèixer alguns hotels de l'espai de Lugano, en l'imponderable Ticino.

I aquest fou l'origen de la creació de l'Hotel Restaurant Empordà a Figueres i de les anades a Suïssa.

Autor: Josep Valls i Grau
Obra: Josep Pla, inèdit , 1982

8 d'octubre de 1978

 

Pla sempre ha dit que ell no és ni un «gourmet» ni un «gourmand», sinó un «semi-afamat sistemàtic». I menja molt poc, gairebé res.

El senyor Mercader, quan Pla és aquí a l'hotel, s'esforça a buscar-li el que més li agradi, per fer-lo menjar més, si pot. Tot i així, costa de fer- lo menjar; tasta algunes coses, però de seguida se les treu del davant dient gairebé sempre:

— Porti cafè, per favor, i l'ampolla del whisky...

Un dia, buscant-li un apetit que no es trobava mai enlloc, el senyor Mercader li proposà de menjar un cassolet de mongetes estofades. Ell va dir que sí, que d'acord, que li agradava molt.

Van menjar una petita cosa per primer, i quan porten el cassolet, diu que «dues cullerades i prou». Agafa el plat i se'l posa al davant. El senyor Mercader li diu, ensenyant-li un tros de carn, que hi ha entre les mongetes a la plata, encara: —Vol una mica d'això, senyor Pla? Li agradarà...

—I què és això? —ell fa.

Respon Mercader:

—Orella de porc... és orella de porc.

—No, senyor, no... gràcies... No em vingui amb aquests refinaments, ara vostè...!

Autor: Josep Valls i Grau
Obra: Josep Pla, inèdit , 1982

9 de novembre de 1979

 

Quan avui fa una setmana, va morir el senyor Mercader, Pla es trobava a Suïssa amb el senyor Joan Sagrera. A través del germà de Joan Sagrera, el senyor Francesc, vaig localitzar l'hotel on eren hostatjats a suïssa i vaig telefonar-hi. Vaig parlar amb en Joan Sagrera, que no s'acabava de creure la notícia, tot i demanant-li, per la meva part, que fos discret alhora de comunicar-ho al senyor Pla. La reacció d'aquest era imprevisible. El senyor Josep Vergés em digué que podia passar tot: des de venir molt més sovint que mai, fins a no acostar-se més per l'hotel. Perquè a Pla, no hi ha gaire gent que l'entengui, i pel que es veu, ni Vergés, el seu propi editor, l'acaba d'entendre.

Però el cas és que avui ha vingut a l'Hotel, a mitja tarda, per a «quedar-me a fer-los companyia uns dies»... Hi he estat present a l'hora de sopar, i he sopat amb ell i en Jaume Subirós, el gendre del senyor Mercader. Passades les primeres emocions, que m'explicà el mateix Subirós, Pla es desfà en consells. Primer de tot es veu que va voler enterar-se de com havia anat tot, i després llançà una frase: «Aquí no ha passat res! Els amics estarem al costat de tots vostès i això serà més ple que mai!».[...]

 

Per sopar, Pla ha menjat una sopa de peix —quatre cullerades comptades— i una cua de lluç bullida, un gelat de crema de Sant Josep amb dos cubanos, una mica de vi, i molt poc whisky. Però no troba l'hora d'anar a dormir. No té cap pressa...

—No veuen que no hi estic bé, al llit? A mi el que m'agrada és estar aquí amb vostès i parlar... Parlaria fins que sortís el sol. Ei, vostè! Angel! No faci tant el colló i vingui a seure una mica, cony, que no l'he vist mai assegut a vostè encara! Segui, segui, i prengui alguna cosa, que també li convé... L'Àngel s'asseu al nostre costat. Els comentaris tiren cap a la gent que hi ha al menjador, de si la cosa es manté, que si és aviat per jutjar, etc. L'Àngel diu que els divendres s'hi coneix molt perquè hi ha molta gent que ja ha començat la festa del cap de setmana, i entre els que surten de Barcelona i els que van al Casino de Peralada, i els passavolants, els divendres són dies que es treballa molt.