Museu del Joguet

Autor: Vicenç Pagès i Jordà
Obra: Els jugadors de whist , 2009
Pàgina: 375

Quan passen vint minuts de l'hora, ja no pot estar-se quiet.

Passa per davant del bar Empòrium. S'atura davant la cabina telefònica, sota el senyal que indica la direcció del castell de Sant Ferran, simbolitzat per una silueta que recorda una tortuga. El carrer de la Portella i el de Sant Pere conflueixen en una tapa de claveguera circular amb quatre triangles gravats que formen una estrella de dotze puntes. En Jordi se situa al damunt. Al davant, fent xamfrà entre els dos carrers que baixen, hi ha la joieria Carbonell. A l'esquerra hi té la farmàcia Bonmatí, presidida per un cartell de neo que projecta una llum de color verd pèsol. A la dreta, el basar Andorra. Més amunt, la sabateria Palmira, i a l'esquerra el Museu del Joguet. La tapa de claveguera correspon si fa no fa al centre de la figura que formen els cinc establiments. Posats a esperar-la, val mes fer-ho en una estrella, no?

Camina resseguint els aparadors, observant amb fals interès els articles que estan exposats mentre no deixa de dirigir mirades esperançades cap al Cafè París. Hi torna de nou per si la Halley ja ha entrat, però no és el cas.

Quan compara preus de sabates a la sabateria Palmira, l'aparador reflecteix la seva imatge. Es veu a ell mateix de cos sencer, i mentiria si afirmés que la visió és agradable.

Les mans no hi són perquè les duu agafades a l'esquena, darrere la camisa de quadres que li ressegueix la panxa búdica. Es veu el tronc gruixut, les mans botides, les cames primes dins els Levi's 501 massa nous, les puntes dels peus mirant cap enfora com un rèptil antediluvià. Bé, no exagerem. El mirall simplement li ha retornat la imatge d'un prejubilat.

Autor: Vicenç Pagès i Jordà
Obra: Els jugadors de whist , 2009
Pàgina: 377

A l'aparador de la sabateria hi veu el reflex del Museu del Joguet. Cada Nadal hi anava amb la Marta a veure l'exposició de caganers. Fins que va arribar aquella època infausta en què no volia ser vista pel carrer amb el seu pare. Hi havia tornat l'any passat, ell sol, amb motiu de l'exposició Ocells de paper per a Sadako, organitzada amb el Museu de la Pau d'Hiroshima. Sabia que l'afligiria, però preferia la tristesa abans que el tedi, perquè recordar no era tan espantós com preveure.

Quan s'acosta a l'entrada del Museu del Joguet, es fixa en una placa adherida al mur: «Antic casal barroc atribuït a Pedro Martín Cermeño, el mateix enginyer que va projectar el castell de Sant Ferran». Potser sí que és el mateix estil: dovelles, carreus encoixinats i cantons de pedra picada. La guerra i el joc.