Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquest mas del segle XVI, que avui s'ha convertit en restaurant, va néixer el poeta Anicet de Pagès de Puig (Vilatenim, 1843-Madrid, 1902). Era l'hereu, però el pare el va desheretar perquè estant a Barcelona en lloc d'estudiar feia d'hereu escampa. Dolors Clarà, figurenca aristocràtica que surt citada en el poema de Carles Fages de Climent que proposem de llegir en aquest lloc, va ser el gran amor frustrat de la seva vida i a qui Pagès va dedicar alguns dels poemes més abrandats. Va fer llargues estades a Madrid i en un dels darrers retorns, el 1896 va presentar un poema amb el títol "Retorn" als Jocs Florals que li fou premiat i aconseguí el mestratge en Gai Saber. Proposem de llegir-ne un fragment en què tractava el tema del retorn a l'enyorada terra empordanesa.
El Manol (fragments)
Quan el Manol, que ve de les Garrotxes,
dreça a compàs un gran meandre al Far,
romancejant, es dol, tocatardà,
i vers Lladó voldria adés tornar.
Traboca irat, al passallís, els cotxes.
Però els cavalls, sota el fuet que peta,
s'han redreçat amb esglaiat renill.
És un miracle, i tot s'ha fet senzill.
Serà ben lliurat, l'exvot del perill.
Vilatenim, què has fet del teu poeta?
[...]
El Far, forn apagat de terra cuita,
emergeix com una illa en el rogenc
esclat —maduixes i corall— del fenc,
desafiant de lluny el figuerenc
castell de pedra assedegat de lluita.
Vas néixer hereu, per la costum vetusta
que el primogènit posa al cap del banc;
ell és el tronc, la saba, el vi i la sang,
i quan el pare posa cabell blanc,
mesura el blat i tria llenya i fusta.
No veus dels camps l'ampla collita incerta,
i abans de l'hora prens la flor pel fruit.
Hereu escampa! Als daus la sort ha fuit!
Per món enllà t'endús el sarró buit.
Només roman el cor, que mai deserta.
Àvid pel joc, el teu espínjol fibla
la bota vella, i trenques el repòs
essencial del vell celler reclòs,
perquè el teu vi és la sang que et bull al cos
i vols seguir els camins de l'impossible.
T'endús un cor valent: l'esgarrifança
de l'estimada, el bes a flor de pell;
l'amarg refús, el paternal rampell.
I el pas del temps et va tornant mesell.
Entorn d'un nom, Dolors, el teu vers dansa.
La dansa pura de l'amor que estima
com un cranc que arrela al cor ofès,
il·lusió nodrissa del no-res
que sap adreçar el sòcol buit d'un bes,
la columna àgil d'una eterna rima.
Prominent el nas sota el xambergo,
mefistofèlic rius, Pagès de Puig.
Sota l'arcada cerques el sopluig
i, altiu, a penes saps trair l'enuig,
llavors que el pare, irat, deia: —Et postergo!
Retorn (fragment)
Jo vinc de llunyes terres;
mal vents se m'hi emportaren;
d'aquelles terres llunyes
no duc pas res de bo.
Sencer i fort vaig anar-me'n:
fort i sencer retorno.
Muntanyes de la pàtria,
deixau-me entrar. ¡Ja hi só!
¡I que bé que m'hi trobo
en eixes encontrades!
Prou les conec, i em sembla
que sempre hi he viscut.
Los vents que enrere deixo
només duien metzines;
lo vent sant de la terra
que en porta de salut!
Me'n vaig per tots los masos
i tots de mi es recorden;
veig les mateixes cares;
per mi tot hi és antic.
Tots com abans m'estimen,
tot com abans me parla;
és cada roca un temple,
cada arbre és un amic.
Mereix el gran Anicet
de Pagès de Puig la cara,
no pas d'un bloc de Carrara,
que és millor el d'Avinyonet.
I puix en mil nou-cents dos
ell moria i jo vaig néixer
em plauria –si ell no es queixa-
un obelisc per tots dos.
Altres indrets de Figueres: