Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La barra d'en Rotllan, peça singular i única, consisteix en un pal de ferro acerat coronat per una anella i un peu de pedra picada, que s'alça al mig de la plaça de la vila. La part visible amida fins a l'anella 3,70 m, i comptant-hi els 0,90 m del pedestal i els 0,90 m. de la part enterrada, ens dóna una llargada total de 5,50 m. A l'extrem inferior, està encastada dintre l'ull d'una roda de molí enterrada. L'anella fa 40 cm de diàmetre i un contorn de 10 cm. i està soldada a la barra amb el sistema de forja i sembla ser un afegitó posterior. A la barra se li calcula un pes total de 200 Kg. L'estructura no és cilíndrica, sinó quadrangular amb les cares irregulars i els contorns allisats. Té un perímetre de 30 cm. a la part inferior que s'estreny suaument fins al 20 cm. a la punta. És molt probable que la barra fos forjada en una farga de l'Alt Vallespir amb ferro del Canigó entre els anys 1350 i 1450.
La llegenda d'en Rotllan sorgeix cap a començament del segle XI i fa referència a un personatge històric, un guerrer de l'època de Carlemany. Segons la tradició, un cop acabada la campanya contra els sarraïns, en Rotllan va llençar una barra de ferro des de l'altra banda dels Pirineus (del castell de Cabrenys o des del coll de Ceret, segons les fonts), tot exclamant: "ja és massa net. Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys es dirà". Lligat amb aquest símbol del poble, Carles Fages de Climent hi dedica una part del poema de Les bruixes de Llers i Quim Monzó fa que un protagonista d'un conte decideixi enfilar-s'hi sobre un cotxe per anunciar al món una revelació que li ha estat feta.
Autor:
Carles Fages de Climent
Obra: Les bruixes de Llers , 2003
Pàgines: 51-53
Obra: Les bruixes de Llers , 2003
Pàgines: 51-53
Bruixots i bruixes en folles rengleres
volten la vara de Roland;
cap per avall, llurs sinistres crineres
baten els núvols escombrant.
Tota la nit és teixida amb musica.
El sac de cuiro té el gemec
del riu d'argent, del gripau que somica,
o l'oriol d'esquiu renec.
Com ratpenats, ara es pengen al sostre
del cel blavenc amb un sol dit;
adés, celant la careta del rostre,
van per les frondes de la nit.
Bufen els corns del gregal en comparsa,
cascavelleja el gai estel,
canta la deu, xiscla folla la garsa;
vidre sonor, s'esquinça el gel...
Bruixots i bruixes en màgica fuga
ixen de nit a donar el tomb;
les set arcades del pont de la Muga
tornen el riu de seda i plom.
Com fumarel·les s'enfilen pels arbres
prenent les branques per camins;
topen de cap amb els bocs i les cabres
si, enllaminits, van als Salins.
Juguen a acuit amb la lluna, la bruna,
entre els xiprers parroquials;
llisquen alats dibuixant la llacuna
amb pas de danses rituals.
Cada llersenca a Palau troba un èmul,
mentre es pentina a sol batent
i s'emmiralla al llac blau que es fa trèmul
de l'alimara d'Orient.
Mentre apaivaguen afrosos desficis
damunt el dolmen secular,
frisen, enyors d'oblidats sacrificis,
les alenades de la mar.
Diuen pels aires la malaventura
reminiscent d'una altra fe,
mentre s'esquerda la posta insegura
que torna ardit al faune obscé.
I es fan lleugers com els ulls de la daina
de les febleses de la son.
El món antic trenca un bleix de becaina...
Els grills li resen la non-non.
I el canyer a cor, cada canya una lira,
plora elegies de difunt;
la dolça gralla del tòtil sospira...
Quan el mussol fa el contrapunt
tornen a prendre's en amples rengleres
bruixots i bruixes follejant
i, en l'alta nit, llurs alades crineres
vessen un rou de diamant.
Autor:
Quim Monzó i Gómez
Obra: Vuitanta-sis contes , 2008
Pàgina: 597
Obra: Vuitanta-sis contes , 2008
Pàgina: 597
Vida de profetes (Fragment)
I
L'home es lleva amb els ulls il·luminats, respirant agitadament i amb una resolució: revelar al món el que li acaba de ser revelat. Es frega els ulls; la revelació continua nítida, davant seu. Fins aquell moment li hauria estat difícil acceptar que pogués, de cop i volta, convertir-se en profeta. Ara, en canvi, es troba assumint-ho amb la fe i la fredor que hi escau. Amb les trompetes encara ressonant-li al cap, baixa les escales a correcuita i en pijama (la seva missió és massa gran per detalls fútils com buscar uns pantalons, una camisa, una jaqueta) i, d'esquitllada, veu la dona a la cuina, preparant l'esmorzar, i el nen al bressol, plorant a brams. La dona se sorprèn que s'hagi llevat tant d'hora. L'hi diu, però ell ja no pot sentir-la perquè està obrint la porta i sortint al carrer, decidit a anunciar el que li ha estat revelat. Arriba a la plaça, veu un Volkswagen Passat verd aparcat al costat del forn i s'hi enfila. Serà el púlpit perfecte. Les quatre persones que han sortit de casa a buscar pa, coca o llet per esmorzar (ben abrigades, i amb bufanda i barrets calats) se'l miren entre lleganyes. El pijama que du és blau cel, amb ratlletes grises; el vent l'hi arrapa a la pell i li glaça els ossos. Sense perdre temps inspira profundament, branda un dit, obre la boca, es fixa en les cares emmandrides de les quatre persones que se'l miren (hi ha un home que rosega un crostó de la barra de pa que du sota el braç) i es queda en blanc. ¿Què havia de profetitzar? No se'n recorda.
Altres indrets de Maçanet de Cabrenys:
Indrets