Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
És una església de tres naus amb capçalera de planta lleugerament trapezoïdal orientada a llevant, i una torre troncopiramidal adossada a l'absis, actualment distribuïda en dues plantes. Presenta obertures d'arc de ferradura i un campanar d'espadanya de dos ulls a la part superior, afegit en època moderna. El temple és fruit de les diverses fases constructives que l'han anat modificant. En origen, l'església tenia una sola nau rectangular capçada a llevant per la torre, coberta amb embigat de fusta. Al segle X se li va afegir l'absis trapezoïdal i dues absidioles o braços que li proporcionaren una planta de creu llatina.
Dins a l'església o tenint a la vista el paisatge de Port de la Selva podem llegir la nadala que J. V. Foix va escriure a la vila marinera, el Nadal de 1953, en què pren possiblement com epicentre Sant Pere de Rodes per descriure tots els rodals d'aquesta geografia, la gent dels quals de manera diversa volen festejar el naixement de Jesús. També ens servirem del poema d'Esteve Albert que descriu la vinguda a Sant Pere procedents de la plana empordanesa.
Autor:
J. V. Foix i Mas
Obra: Onze Nadals i un Cap d'Any (Obra completa 1. Poesia) , 1984
Pàgines: 209-211
Obra: Onze Nadals i un Cap d'Any (Obra completa 1. Poesia) , 1984
Pàgines: 209-211
Ho sap tothom, i és profecia
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Autor:
Esteve Albert i Corp
Obra: Obra poètica [Esteve Albert] , 1996
Pàgina: 217
Obra: Obra poètica [Esteve Albert] , 1996
Pàgina: 217
Camí de Sant Pere de Roda
Serralada de pedres i perdius
on el vent fa d'escoda
pels enderrocs de quatre caserius
i Sant Pere de Roda.
Ara, de cap a cap, tot és desert:
ençà i enllà qualques sureres
acullen el concert
dels tudons i les garses ventureres.
Els gran silenci ho amanyaga tot
i fa les plantes molt més vives:
hom sent el respirar de cada brot
i el bruït llunyà d'un vol de grives.
Enmig d'una tan vasta solitud
sentiu fins batre el cor que us acompanya
-el cor ací és com un ocell perdut,
un ocellot perdut per la muntanya.
Altres indrets de Port de la Selva:
Indrets