Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La font dels Lledoners va ser bastida al segle XVIII en la confluència del rec dels Furriols amb la riera de la Selva. Era un lloc molt proper de la casa que habitava Tomàs Garcés i, doncs, freqüentat pel poeta que li va dedicar un poema, que podem llegir asseguts en el bancal de la font juntament amb un altre que tracta de l'enyorança.
La font dels Lledoners
Mare de somnis, font dels lledoners,
ombra i remor mesclades!
Els ocells hi trenaven els seus tebis llorers
sota un cel de blavors desmaiades.
Com una flor nedava el meu esguard
en el llac dels teus ulls —estel i llac alhora—.
La penombra de cap al tard
ens estrenyia de la vora.
L'alè de la muntanya semblava perseguir
adeleradament la claror fugitiva
i el lledoner, per espiâ'ns, obrí
els mil ulls negres de sa fruita aspriva.
El banc de llosa i el cucut llunyà
nostre silenci d'aleshores saben:
sentíem amb nosaltres la terra sospirar
i pel riu sense vores els estels navegaven.
Cançó d'enyorança
Enyoro la vela lleugera,
el còdol blavís i lluent,
la vinya, la cala planera,
el núvol, la boira i el vent;
la corba suau de la platja
i la marinada frescal,
la barca que fuig de l'oratge
i aquell gallaret en el pal.
Enyoro la font amagada,
la branca menuda del pi,
la nuesa de la collada,
les herbes primes del camí,
els esbarzers i la caseta,
el degotís del rossinyol
i aquella costa dura i dreta
que va assecant-se sota el sol.
Enyoro el mar i la muntanya,
la feixa verda, l'erm grogós,
el remoreig de cada canya
en el camí silenciós,
i aquella veu tan tèbia i clara
i els ulls tan purs dins de la nit,
que fan el cel més ampla encara
i més estelada la nit.
Altres indrets de Selva de Mar: