Encara més que de tot això...
Autor:
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra:
Les closes
, 1979
Pàgina:
172
Encara més que de tot això tenia por de tornar a la galeria de la vinya-verge, car allà havíem tingut converses molt llargues, com et vaig dir, i sovint m'hi havia parlat de totes les cases de Vilasirvent, perquè no n'havia oblidat ni una: de can Llandrich, d'en Narcís Julià i de la Clareta, de cal Pastor Coix i la seva Serafina major...
Recordo que en aquesta galeria li vaig preguntar, un vespre de tardor, veient que m'explicava tantes coses del nostre poble, si potser encara s'enyorava; em sembla que era el dia abans de Tots Sants.
—No —em va contestar, una mica dubitativament— no me n'enyoro pas... Hi he passat estones massa dolentes... Si vols que et sigui franca, però, hi ha dues coses que potser sí que trobo a faltar aquí a Bellvís, alguna vegada. Una és la marinada, que ací gairebé mai no arriba, i a Vilasirvent deixava tota la casa fresca com una flor; semblava que em dugués la frescor del mar, que m'agradava d'anar a veure alguna vegada.
S'aturà com perduda en els seus pensaments i amb l'ombra d'un somriure.
—I l'altra? —li vaig demanar.
—L'altra cosa que enyoro, Adelaida, és... aquella flaire d'herba de les closes!
