Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d'aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d'Empúries. Els sectors a l'E i al N, principalment, són regats per nombroses sèquies adjacents al Rec Sirvent, que forma el límit septentrional del terme.
El paisatge és ben característic de la plana empordanesa: la vista es perd entre camps (les closes), limitats pels recs i les motes on creixen els tamarius, els salzes, els oms i els freixes. El Montgrí, les serres de Rodes i de l'Albera i les carenes pirinenques més remotes, sobre les quals s'enlaira el Canigó, apunten a la llunyania. Vers llevant l'horitzó s'eixampla i s'endevina la proximitat de la mar. En qualsevol punt d'aquesta zona de closes podem llegir un fragment de Les closes i dos poemes de Maria Àngels Anglada.
(Sortint del poble pel camí dels Tamarius, arribareu al cap d'un quart i mig a les closes, i ja em direu si gaires indrets us somriuen més dolçament, sempre que no us deixeu enganyar pel posat il·lusòriament tranquil d'aquest paratge i espereu que se us entortolligui al cor com una heura de lenta creixença
...les closes a la primavera, quan enmig dels recs veureu esclatar una munió de petites flors blanques i els arbres de les voreres, saules, freixes, plàtans, verdegen tots a la seva manera, mentre algun pollancre escadusser treu els seus borrons rosats, amb carnació de galta. I a l'estiu, quan sovint alena la marinada i les xiques erugues verdes es pengen i caminen en arcs flexibles entre les branques vincladisses i les menudes reinetes salten al fresseig de les vostres passes i veieu entre el tapís fullós les tórtores brunes matisades de llicorella i farigola
...les closes a l'hivern —quan hi corre la tramuntana com una gran esgarrifança— encara xopes de les pluges de tardor, i mireu els arbres nus com un poema descarnat, reixes vives, cossos oferts a l'abraçada impetuosa del vent que va eixugant, però mai ben bé del tot, els efímers estanys, els falsos aiguamolls on el dibuix de branques i branquillons s'emmirallava, on venien a beure les fredelugues de crestetes airoses i fins i tot, en dies freds, algun aplec de bernats pescaires
el gos de la besàvia, la Viola, diuen que es va esmunyir fins a les closes per morir-hi, quan va adonar-se que ja no podria flairar res més, i així es va adormir panteixant entre la seda de l'herba i la mortalla de les fulles i una casa d'arrels va ser el seu clot.)
Des de les Closes, I
Abans de l'alba em desvetlla
l'ombra d'una ala de llum
tanta claror pressentida.
Abrigada de records
darrera grans balconades
de casa viva entre ocells
respiro cada alè d'aire
remor d'escuma en la sorra
allunyada entre gavines.
Escolto el pols de les roses
un silenci de parpelles
damunt els ulls estimats.
Creixença de mots somnio
encara humits de rosada
del calze fosc de la nit.
Des de les Closes, II
Recorda sempre aquesta claror
de la tarda —assuavida
pel trenat dels xiprers i dels llorers
flairosos— com la veus, ja enyorant-la,
darrera els finestrals.
Recorda sempre aquesta claror
gràvida d'ocells quasi tots invisibles
fora d'una cardina que es gronxa
a la branca més alta del més alt xiprer.
Així la tarda del cor, abans resplendent,
és entelada d'ombres allargades
i d'aquest gris que em crida
el nom més estimat.
I també els ocells que em cantaven a dintre
s'encauen, errívols, i només
molt de tant en tant
un s'escapa, s'eleva del llac del silenci
i assaja una cançó des de la branca arrelada
en la llum de la fona amorosa memòria.
Altres indrets de Vilamacolum: