Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La utilització d'aquesta font és molt antiga, en un principi complia la funció d'abeurador central de bestiar pels pobles veïns. Al segle XVI ja es parlava de les seves aigües que "facilitaven la digestió als que tenen abundància de sang".
L'antiga volta composta per tres canons, construïda el 1716, ja indicava que era utilitzada per a l'ompliment de recipients per a l'ús de persones. La importància de les aigües de la Font d'En Segures són temes d'interès en el segle XVIII, redactant així, en 1780, "Virtuts Medicinals de l'Aigua de la Font Segura" fent honor a elles per guarir el "mal d'orina".
En 1862 es construeix la primera edificació del balneari "La Primitiva" o "l'Hospitalet", seguida a la font, amb habitacions particulars i capella. Entre els anys 1833 i 1918, va ser l'època d'expansió del balneari, potenciant el lloc amb la declaració d'utilitat pública de les seves aigües entre d'altres successos, com la construcció de la carretera de Benassal - Culla, que accedeix des d'un tram fins al balneari , millorant els accessos. El 1913 es construeix l'Hotel Font d'en Segures, el balneari s'omple de famílies enriquides per la I Guerra Mundial. Anys més tard la Guerra Civil converteix el balneari en un refugi de polítics de la Dreta Regional Valenciana i bisbes de les diòcesis properes. La imatge del balneari entre els anys 1945 i 1958 era decadent segons un text trobat de l'època:
Durant els anys seixanta el balneari comença a ressorgir de nou, acabant l'església actual i l'Hotel Font d'En Segures, va començar a ser el nucli de petits congressos i reunions. En ser-hi al davant, podem llegir-hi un fragment d'El balneari, de Joan Garí.
El balneari es deixondia peresosament quan vaig emprendre el camí de tornada. A punt de començar la temporada, un lent formigueig de gent començava a envair els seus matins. Eixien les comares alegres amb cabassos de vímet i les tendes de comestibles les acollien amb caixes de fruites i verdures arrenglerades vora les façanes. Quadrilles de jubilats amb jaquetes de pana -ben ensinistrats pel que feia al final de la primavera a la muntanya- marxaven en formació per l'avinguda vorejada de nogueres que menava a la font. Alguns avantguardistes, amb petites marraixes, es disposaven ja a prendre les aigües miraculoses, i es passejaven amb aquells estris penjant com si foren gegantins amulets de la bona sort, en el poder dels quals tenien una confiança absoluta. Els hotels estaven encara mig buits, però la gran cafeteria davant per davant de la font -Cafeteria-pastisseria La Salut- bullia ja amb el dring rítmic de les culleretes i les tasses. Estava a punt de formar-s'hi la tertúlia de l'estiu, integrada per discretes llumeneres visitants més alguna glòria local, tots ben disposats a canviar el món o, en el seu defecte, a proposar una alternativa plausible a la migdiada.
Gaudint de la sentor d'aquell inequívoc començ de temporada, em vaig acostar a la font, disposat a alternar la plaent lectura dels versos horacians de Don Salvador Gonell amb un glop d'aquella aigua diürètica, resolutiva i aperitiva. En aquell moment, en aquell punt, el món em semblava ben fet. Però continuava mancant-me alguna cosa, un no sé què inaprehensible que m'impedia amortir el neguit. Vaig beure, vaig glopejar i vaig seguir avall.
Altres indrets de Benassal: