Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta església, tot i quedar parcialment destruïda per un bombardeig durant la guerra civil, conserva una bona portada barroca (de 1677). Consta de planta d'una nau amb capelles laterals, creuer i torre quadrada situada en els peus al costat de l'epístola. En el tresor parroquial s'exposa una important col·lecció d'ornaments religiosos gòtics i platerescs, així com d'orfebreria. En la capella es pot visitar un "Últim Sopar" que va realitzar en ferro l'escultor de Terol José Gozalbo. En la façana exterior, hi ha un mural representatiu del poble realitzat pel mateix autor. Situat junt a la porta principal, es troba el campanar, de 33 metres d'alçada. Hi podem llegir un fragment d'El balneari, de Joan Garí en què el capellà protagonista d'aire conciliar del Vaticà II, confessa les seves actituds vitals al narrador.
No volia que anàrem a caminar. Em va convidar a entrar dins el temple, on feia aquella temperatura de celler, de sepulcre excavat en la roca. Santa Maria era de planta gòtica -tot i que l'acabat fou obra del Renaixement- i tenia una nau central alta i espaiosa. La magnificència penombrosa de l'interior, però, es veia penosament contrapuntejada per l'existència de goteres. El mal estat de la teulada provocava filtracions en molts llocs, fins al punt de posar en perill la integritat de les voltes del sostre, però el bisbat ajornava tant com podia la intervenció amb la indissimulada intenció d'incrementar la impopularitat de Sòcrates Miró. Una comissió pugnava ara per recaptar els fons necessaris entre les diverses administracions. Tanmateix no era cap secret que el capellà tenia ben poc interès per les qüestions patrimonials. Si fóra per ell, els escassos fons administrats pel Consell parroquial serien repartits entre els pobres i els transeünts. Això no feia sinó alimentar el front interior d'oposició, comandat sense descans per la comissió encarregada de la beatificació d'Il·luminada Terol. Ells no descansarien fins que el rostre de cera d'aquesta beata in pectore enlluernara els fidels des de qualsevol angle del temple, però Sòcrates, aliè a totes aquelles maquinacions, es passejava per les habitacions annexes a la sagristia on s'amuntegaven els sants retirats de les seues peanyes per falta de lloc. Allí, entre Maria Goretti, sant Antoni, sant Isidre i la Mare de Déu del Carme, em va contar per primera vegada la història de la seua vida.
No sé què el va menar a fer-me aquella confessió, però em vaig sentir honrat per ser jo l'escollit. Potser simplement necessitava confessar a algú una confidència massa temps ajornada. Només sé que vam seure en la penombra suau de la sagristia, ell va traure una botella de moscatell i dos gotets de cul gros i em va narrar parsimoniosament la seua història.
Altres indrets de Benassal: