Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Manuel Milà i Fontanals fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença. Format a Cervera, a Barcelona i a París, va estudiar a terres gal·les la poesia provençal, cosa que el va dotar d'un mètode crític i filològic que després va aplicar en els seus estudis sobre literatura catalana. Entre les seves fites filològiques més destacades trobem les anàlisis sobre poesia popular catalana així com els estudis sobre l'estètica a l'Edat Mitjana. A més, va aportar la seva visió als estudis dialectològics, ja que va proposar la divisió dialectal del català en dos grans grups: l'oriental i l'occidental. El monument en el seu honor va ser inaugurat el 1912 i a banda esquerra del bust hi ha dues figueres de l'escultor Eusebi Arnau, que representen, la de l'esquerra a la cançó popular i a la de la dreta un cavaller amb una lira que remet al món medieval i trobadoresc.
Els textos de Miquel Costa i Llobera, d'Eugeni d'Ors, Ramon Suriñach i Senties i Josep Pla, que hi podem llegir, destaquen l'alçada intel·lectual d'aquest important filòleg català.
Petit consell a l'escultor que faci el monument a Milà a Vilafranca
Jo m'atreviria de recomanar a l'escultor que fes l'estàtua de Milà i Fontanals a Vilafranca, que no tendís, per un mal estès esperit de fer noble i d'idealisme, a dissimular com era de gras, de blanament gras el nostre erudit... - Aquest greix de Milà, té certa significació que li es glòria.
En un moment determinat han contribuït a elaborar el nostre renaixement dues menes d'homes: els «excursionistes», que eren magres, í els sedentaris -que eren grassos, molt grassos, grassos a vessar... -Aquestes dues distintes menes d'homes feren dues menes distintes de feina intel·lectual; així hi hagué arqueologia d'excursionista i arqueologia de sedentari, poesia d'excursionista i poesia de sedentari, història natural d'excursionista i història natural de sedentari... -En conjunt, val a dir-ho, la labor dels últims va ser millor...
En Milà, excelsa. I de tal natura, que els nostres magres no l'haurien mai arribada a realitzar. El greix de Milà és, doncs, de professional, de savi. Va elaborar-se plegat amb la seva obra que ens admira. És la seva compensació i la seva raó. És amb aquella cosa tan íntimament junta, que qualsevol intent de disfressar-lo, equivaldria a una veritable mutilació.
Per a la inauguració del monument a Milà i Fontanals
Gran i senzill, amb cor patriarcal,
alta la testa de Plató serena;
de seny, mesura i sapiència plena
l'ànima, sols desconeixent del mal;
sobri en el viure i el saber com cal,
fent de ses obres lluminosa ofrena,
sobre aqueix riu del temps qui se destrena,
s'alça de nou el mestre ja immortal.
Tard s'és alçat el monument de glòria,
però sa imatge durarà en la història
més que aqueix bronze, son tribut d'honor.
Mostra en Milà a tos fills, oh Catalunya!,
i ton jovent fins a l'edat més llunya
veneri de la raça el gran Mentor.
El senyor Milà té un monument a Vilafranca. És una obra de confiteria, estil bunyol, d'una poca solta arravatada. Consisteix en una columna que porta un àngel a sobre, un àngel que sembla que avança portant una petita Venus de Milo a la mà. Tot plegat, una monada. Sota aquestes formes elevades hi ha un bust del professor que és l'únic element real i existent del monument: Milà hi té una certa noblesa i els seus ulls desprenen una mirada que emplena tot el passeig de Sant Francesc - una mirada que no és gaire intensa, però que ultrapassa la mitjana de la mirada universitària. Naturalment: com la majoria dels monuments elevats en la nostra època i especialment dedicats a perpetuar un fet o una obra determinada, el monument vilafranquí fa pensar en tot menys en l'home i la finalitat que tracto de recordar.
Al Mestre
En la Rambla polsosa, assoleiada,
en marbre blanc eternament viuràs.
De nit la lluna et besarà amorosa,
de dia el sol de foc te vestirà.
Les flors, als peus, fent-te una humil catifa
llurs olors en les tiges alçaran,
i el poble, fet més gran amb l'homenatge,
viurà a ne la teva ombra paternal.
Sentiràs de la vida catalana
aquell tràfec feiner que et fou tan grat,
i a trenc d'alba i a l'hora de la posta
t'arribarà la veu dels campanars.
A fora, la gran plana verdejanta
les alegres collites donarà,
i a dintre de les llars amorosides
creixeran forts i dolços els infants.
La teva vida sàvia i mesurada
com alt exemple sempre es contarà.
¡La vella pica que et va dar el baptisme
pogués, com en un forn, servar el llevat!
¡Oh, Mestre de virtuts i saviesa
que, vora Déu, vius en l'eternitat!
quan la Rambla polsosa, assoleidada,
miris amb els teus ulls de dolç mirar,
eixampla el cor i la mirada augusta
a tot el nostre poble català,
i prega a Déu, per amor teu, que ens faci
forts per la fe; pel nostre seny triomfants.
Altres indrets de Vilafranca del Penedès: