Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Marcel Fité va passar la seva infantesa i adolescència a Coll de Nargó, fins que als divuit anys va marxar a Barcelona, on s'ha dedicat a la docència i a la literatura. Un altre fragment d'El carrer dels petons i un poema, que podem llegir en aquest punt alterós del poble, donen una idea dels paisatges de la infantesa de l'escriptor.
Aviat em vaig arribar algun matí fins al Cap del Roc. Nargó és un poble construït sobre un espadat de roca rogenca i rugosa que sobresurt al mig d'una vall. La vall és suau, ampla i acolorida, i està circumdada per unes muntanyes mitjanes, plenes de pins, i per uns pocs turons i pujols amb roures, alzines i alguns arbustos dispersos. Antigament havia estat el castell d'una magnífica fortalesa dels Castellbò i ara, a causa de la guerra, havia tornat a ser fortificat, com havia passat a tantes altres poblacions de la ribera del Segre. Les restes d'aquella fortalesa antiga són el que avui s'anomena el Cap del Roc.
A mi m'agradava de ficar-me per les arcades de pedra de l'antiga muralla i sentir-me al clos del castell. De vegades treia el cap per una obertura, anomenada el Portell. Des d'allà solia veure i sentir les dones endavantalades estenent roba blanca, cantant i batent la bugada prop dels joncars de les vores del Segre; i el padrí que sempre llaurava, donant tombs i més tombs al rellotge infinit de la terra sorrenca de les hortes, amb aquella parsimònia inacabable i pacient que només tenen les parelles de bous o la gent que espera sense esperances; i la mestressa endolada i enèrgica que cada dia a la mateixa hora pujava amb el mocador negre al cap i una ruca amb dues panistres menada amb ramal. Altres vegades m'aturava una estona a la cantonadeta assolellada d'un portal de fusta on s'arreceraven quatre avis amb barretines i les calces mal enfaixades fent-los pengim-penjam a sota el melic. Jo hi enraonava una mica de qualsevol tema i em mirava amb enveja un gat ros que cada dia els acompanyava tot fent veure que els escoltava mig endormiscat.
El Cap del Roc
El Cap del Roc, antiga fortalesa
dels Castellbó, és avui un refugi
d'estiuejants i cap de setmanistes
barcelonins. Poca gent més hi habita.
Els seus balcons, farcits de blat de moro
—sanefes d'or, voltades de blauet
i encesos roigs— antany, ara són buits.
De tant en tant, només de tant en tant,
els tristos ulls d'indefinit color
d'un vell padrí hi esguarden vagament
rústecs teulats de solcs dibuixadíssims.
Dels mil colors n'han fet ciment i totxos,
dels arcs rodons només les parets resten.
Per què ha marxat la gent que hi feia vida?
Ai, Cap del Roc qui t'ha vist i qui et veu!
Altres indrets de Coll de Nargó: