Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A La Tor va fer-hi estada el crític Joan Sardà per tal recobrar la salut. D'aquí estant escrivia una carta a Narcís Oller, que estiuejava a la Colònia Salvador, prop de Puigcerdà, i hi feia broma alhora que mostrava la preocupació per com evolucionava la seva malaltia. Segons explica Oller en les seves memòries es refereix a un nou tractament per a la tuberculosi que creia llavors de segurs efectes un metge de Lion i que Mr. Eugène Piérrard, íntim amic de Sardà, que passava els estius a la Cerdanya, preconitzava. També hi escau la lectura d'un fragment de dietari d'Antoni Maria Alcover, un d'un article de Jaume Collell que documenta el pas de Verdaguer i ell, el 1877, per la població, fet que queda consignat amb una placa de marbre a la façana del temple, i un poema de Joan Maria Guasch en què rememora d'aquí estant la pujada cap al llac de Lanós.
Tour de Carol, 18-9-1896. — Estimat Narcís: primerament faig constar que em sap molt greu que te'n vagis anar tan aviat. Les vostres visites eren un parèntesi a l'avorrida monotonia de la vida que porto.
Ara em queda per distracció el sereno.2 L'altre dia parlant de les eugues i de si van o no cansades, vam apurar fórmules per expressar que quan vosaltres hi éreu no brincaven tant com ara. I jo dic: el senyor Narcís los hi feia perdre l'humor. Ell, que ja saps que és amic de repetir la frase, va equivocar l'humor, i diu molt seriós: "sí, els feia perdre l'honor". Noi, no et sabia aquesta gràcia...
Ja veus que encara tinc honor... de fer brometa. I és que l'honor no me'l faràs perdre tu. On som aquí!
Excuso dir-te que vaig rebre la teva, la qual va excitar a l'Antònia, que ja volia anar a Lion. Sort que M. Eugène em va donar un compàs d'espera. Sembla que ell sense prendre antecedents a benefici d'una neboda i, de pas, en va prendre per a mi.3 Li vaig fer una nota de la meva malaltia. Però suposo que el metge es quedarà a la lluna de València. Veurem.
La més bella i més notable de les excursions i passejades que, en el bon temps de la joventut, havíem fet amb mossèn Verdaguer, fou sens dubte la de l'estiu de l'any 1877. Sortírem de Puigcerdà ans de sortir el sol el dia 10 d'agost, i havent celebrat missa a la parròquia de la Tour de Querol, a peu i portant a l'espatlla lo petit bagatge, pujàrem al coll de Puigmorèn dinant a Porté i baixant per anar a dormir a la vila Dax.
Entram dins la Cerdanya francesa, i per Enveig, vilatge delitosíssim, i sempre vora vora l'Aravó, afluent del Segre, mos aficam per dins la vall de Querol, sempre cap a ponent; passam la Torre de Querol, una mica de vila, congriada devora aquella torre de defensa avui tota esfondrada; i entram dins en freu de muntanyes altíssimes, estretíssim, salvatge, esplèndid de color i d'accidents, d'uns nou quilòmetres de llarg. Som tan amunt, que el llit del riu està en aqueix endret a uns 1900 metres del nivell de la mar. Els puigs veïnats oscil·len entre 2000 i 3000 metres. La cuculla del Campcardós en té 2914; la de Carlit 2921, dotze metres més que el Puigmal de Núria.
La carretera no es xereca i la carretel·la se'n va ben acanalada. Deixam darrera la vileta de Porta; la vall s'eixampla una mica i s'endinsa, i al punt som a Porté, un vilatge de mala mort, voltat de cims altívols que li paren el sol gran part del dia, sobretot d'hivern, que està casi sempre tapat de neu.
Camí dels llacs
La tempesta ha caigut forta,
tota l'herba jau colltorta.
Surto a fora la cabanya
per veure com regala la muntanya.
La immensa vall del Querol
es bada gentilment pela de sol.
—Salut, pastor, per vós i la vacada
i per l'herba esplendent de la clotada! —
El pastor calla i riu, i un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
"—Bon home, vós que sou d'aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!"
"Seguint aquest caient de fondalades
veuràs Llanós, el gran llac de les fades
i més amunt Carlit.
Prò, ja tens pit?..."
"—Pit i bastó!"
li vaig dir jo.
"Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau!..."