Tomba d'Esteve Albert

Autor: Esteve Albert i Corp
Obra: Obra poètica [Esteve Albert] , 1996
Pàgines: 152-153

En la mort del germà (A.C.S.)

Germà, si tu te'n vas

perdo molt més que si perdés el braç

i si perdés una parcel·la d'ànima.

Germà, no sospitava el gran esglai,

mutilador del temps i de l'espai,

que cobre l'halo del teu cos exànime,

bo i projectant -me al caire d'un avenc

d'una buidor infinita que no entenc

i en va intento comprendre...

Quan demà dematí se t'enduran

germà, un bon tros de mi amb tu enterraran,

content de compartir la teva cendra.

[...]

Serà, segur, en el gran repòs de Déu,

que tens ben afanyat, oh germà meu,

tu pel greu sofriment, jo pel desfici

d'haver-te abans malalt i ara absent:

si és per a retrobà'ns eternament

acceptaré, silent, tant sacrifici.

 

Autor: Esteve Albert i Corp
Obra: Obra poètica [Esteve Albert] , 1996
Pàgines: 151-152

Autor: Albert Manent i Segimon
Obra: Solc de les hores. Retrats d’escriptors i de polítics , 1988
Pàgines: 32-33

Esteve Albert duu una vida desordenada en el més noble sentit del mot, franciscanament parlant. Si cal no menja i l’he vist dormir en un matalàs a terra dins un tros de pis que al carrer de Balmes, cantonada al de Provença, li deixava el comte Alba de Liste. Els seus horaris són surrealistes. Mai no s’ha interessat pels diners i em penso que deu haver deixat de cobrar més d’un xec per descurança i perquè ell té dèries més urgents. La seva vida és un neguit continu i la seva imaginació i el seu activisme frenètics s’encalcen per veure qui dels dos té més corda. Tanmateix, aquest místic terral, carregat de sentències populars, que ha donat sis fills a Catalunya, els quals, segons ens deia fa trenta-cincs anys, eren l’embrió d’un futur exèrcit català, aquest estrenu «cavaller de l’Ideal», calçat amb botes, vestit amb jaqueta de cuiro, jerseis desplanxats, pantalons de pana, té un charme, un encanteri especial, que li ha permès de sintonitzar amb persones o públics ben diversos. Té un do de gents molt propi, remou les aigües dels llacs més encalmats, revitalitza tradicions soterrades, posa en peu de guerra cultural joves i vells per tirar endavant un projecte d’escenificació popular. Cal recordar que Esteve Albert duu un llevat important de cultura històrica i literària —i eclesiàstica. Tot plegat amoroseix i fa més interessant el seu tarannà desmanegat i pagesívol.