Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Esteve Albert, maresmenc de naixença, s’arrelà a partir de finals dels anys cinquanta a Andorra.
D’ací estant es dedicà a una vida d’activisme cultural que el portà per tot el país, però arrelà de manera especial a Andorra. Hi morí el 1995 i fou sepultat en el bloc AC, número 77, segon forat del nínxol del cementiri nou de Santa Coloma.
Davant la seva tomba podem llegir fragments de poemes dedicats a la mort del pare i el germà, i un passatge de la semblança que Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014) dedicà a l’activista i escriptor.
En la mort del germà (A.C.S.)
Germà, si tu te'n vas
perdo molt més que si perdés el braç
i si perdés una parcel·la d'ànima.
Germà, no sospitava el gran esglai,
mutilador del temps i de l'espai,
que cobre l'halo del teu cos exànime,
bo i projectant -me al caire d'un avenc
d'una buidor infinita que no entenc
i en va intento comprendre...
Quan demà dematí se t'enduran
germà, un bon tros de mi amb tu enterraran,
content de compartir la teva cendra.
[...]
Serà, segur, en el gran repòs de Déu,
que tens ben afanyat, oh germà meu,
tu pel greu sofriment, jo pel desfici
d'haver-te abans malalt i ara absent:
si és per a retrobà'ns eternament
acceptaré, silent, tant sacrifici.
Esteve Albert duu una vida desordenada en el més noble sentit del mot, franciscanament parlant. Si cal no menja i l’he vist dormir en un matalàs a terra dins un tros de pis que al carrer de Balmes, cantonada al de Provença, li deixava el comte Alba de Liste. Els seus horaris són surrealistes. Mai no s’ha interessat pels diners i em penso que deu haver deixat de cobrar més d’un xec per descurança i perquè ell té dèries més urgents. La seva vida és un neguit continu i la seva imaginació i el seu activisme frenètics s’encalcen per veure qui dels dos té més corda. Tanmateix, aquest místic terral, carregat de sentències populars, que ha donat sis fills a Catalunya, els quals, segons ens deia fa trenta-cincs anys, eren l’embrió d’un futur exèrcit català, aquest estrenu «cavaller de l’Ideal», calçat amb botes, vestit amb jaqueta de cuiro, jerseis desplanxats, pantalons de pana, té un charme, un encanteri especial, que li ha permès de sintonitzar amb persones o públics ben diversos. Té un do de gents molt propi, remou les aigües dels llacs més encalmats, revitalitza tradicions soterrades, posa en peu de guerra cultural joves i vells per tirar endavant un projecte d’escenificació popular. Cal recordar que Esteve Albert duu un llevat important de cultura històrica i literària —i eclesiàstica. Tot plegat amoroseix i fa més interessant el seu tarannà desmanegat i pagesívol.
Altres indrets de Andorra la Vella: