Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A l’extrem més oriental de la Parròquia d’Encamp, pujant el port d’Envalira, a la dreta trobem els estanys i el circ de Pessons. Es tracta d’un magnífic circ glacial granític on podrem gaudir del conjunt lacustre més gran d’Andorra. El circ es troba envoltat de cims, com els coneguts pic de Pessons, de Ríbuls, el Montmalús... tots ells propers als 2.800 metres d’altura. Es tracta d’un lloc molt freqüentat i popular a causa de la seva riquesa natural i del seu fàcil accés. Tanmateix, en aquesta vall sempre es poden trobar racons amagats des d’on gaudir dels magnífics paisatges i les aigües cristal·lines dels seus llacs d’alta muntanya.
En qualsevol punt podem servir-nos com a lectura del text en què Verdaguer va deixar les seves impressions quan va transitar per aquests encontorns i un fragment de les memòries de Josep Sebastià Pons que narra l’arribada al circ i als estanys.
Pessons
Autor: Jacint Verdaguer i SantalóObra: Del Canigó a l'Aneto , 2002
Pàgines: 173-174
Pessons [6 d’agost?]
Per anar-hi partírem de Soldeu, a les set [9] del matí pel camí del port d’Envalira, fins que s’aparta de la ribera. L’atravessàrem un tros amunt, i per sa banda esquerra anàrem pujant la costa que s’adreça davant del primer estany. Tota eixa ribera és hermosa, aglevada i, en gran part, especialment en l’altra banda, plantada de pins, que tenen a sos peus una catifa de rododèndrums. De conreu, sols n’hi en esta banda, i s’aturen a les bordes de Soldeu.
Arribats al primer estany, que és regular, anàrem seguint lo torrent de més a migdia, que passa remorejant per sota un tarterar mig aglevat; més amunt se mostra un bocí, deixant aturar un moment ses aigües a la llum del dia, mes no arriben a formar estany. Més amunt hi ha un altre i altres biots.
Pujàrem al serrat que, des del mig de tots, domina tots los estanys, i vegérem lo més llunyà, que és petit. Baixàrem per l’altra branca del riu que volta el turó, i no trigàrem a veure un estanyol al capdamunt de la vall, un de gros més a la vora i un altre davall. Baixàrem amb les aigües del riu, que, com a l’altra banda, van d’estany a estany, i no trigàrem a veure’n un d’enorme, forcat, per avançar-se al seu interior, una península rocosa. Més avall ne vegérem un o dos més, i los deixàrem.
Los tarterars que se té que atravessar per visitar-los, que umplen de la vall tot lo que no és estanys, agualeixen lo plaer de veure’ls. Cabalment, les serres del voltant no ensenyen al viatger més que tarters, més secs i tristos que els de la vall, puix en esta hi ha alguns pins, molts talabards i algun clap de gleva amb què cobreixen sa nuesa les pedres valirenques, que allí tenen, sense dubte, sa més abundant pedrera, puix tot allò és granític, com allí té origen lo Valira.
Tornàrem per un camí més dret, des dels estanys passant al puig de Pessons, sota l’estany de Covils —que no vegérem— al bosc de Soldeu, i baixàrem a les bordes.
Altres indrets de Encamp:
Indrets