Autor:
Manuel Mas i Ribó
Obra:
Agustí Bartra a Andorra
, 1983
Pàgina:
47
Allà, a la terrassa de l’hotel del Serrat, Bartra deixava els seus llargs cabells grisos i blancs al vent, intuint la companyia, frec a frec, del riu i la muntanya com una mena de motor d’enjovenir i, ensems, de rutina diària que se’n va engrunint-se indefectiblement. Moviment sense fi a la recerca de la creació, explicada en l’«haikú» número 5:
Cançó de trèvols.
Vocals que es queden vídues
ran d’una sínia.
Aleshores l’Agustí Bartra ens explicà la seva admiració pel premi Nobel islandès Halldór Kiljan Laxness, que va néixer a Reykjavik el 1902 i va escriure «Gent independent» quan tot just havia sobrepassat els trenta anys, i fou guardonat amb el Nobel l’any 1955.
Islàndia, aquest estat illa veí del cercle polar, que es nodreix de bacallà i areng, era tema de conversa al Serrat. A l’Agustí Bartra li agradava explicar detalls per a situar els seus personatges en el seu just ambient vital. I deia que la captivadora Islàndia ha tingut un elegant escriptor amb Laxness, compositor magistral de «Gent independent», que és una delícia literària.
