Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Una de les ascensions més clàssiques i senzilles de les muntanyes andorranes és el Casamanya. La seva posició al cor del país fa que el principal al·licient d’aquesta ascensió sigui l’esplèndida vista, que, en dies clars, es contempla sobre pràcticament tot el territori andorrà. No és pas un cim completament isolat, ja que és la part més meridional d’una línia de cims que ve dels pics de l’Estanyó, de la Cabaneta i de la Serrera, i destaca per ser tricèfal i pel color clar de la seva roca calcària, que contrasta amb les muntanyes veïnes, d’esquists foscos.
Un text de Jacint Verdaguer de quan va ascendir-hi el 1883 ens hi pot servir de lectura.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Del Canigó a l'Aneto , 2002
Pàgina: 167
Obra: Del Canigó a l'Aneto , 2002
Pàgina: 167
Lo 30 d’agost, amb lo senyor rector i el vicari d’Ordino, mossèn Areny, don Josep [de Riba] (Rossell), secretari del síndic, pujàrem a Casamanya, seguint la riera d’Ensegur [de Cegudet], i, des de coll d’Ordino, seguint cap al nord lo fil de la serra. Des del cim, que és sens arbres, mes aglevat, me fiu càrrec de la doble vall formada per lo doble Valira, mare que ha format i alimenta aqueix hermós país, enclavat en un racó de Pirineu. Eixa cordillera forma un cèrcol, tancat per totes bandes sinó per deixar sortir les aigües en Arduix. En la figura i en los fets és una fortalesa, amb ses torres avançades, ses troneres, ses guaites, que la separen de sos voltants.
Des de Casamanya se veuen, sobretot, les serres d’Andorra, dels Meners i Serrera, i tot lo rengle de cimes pirenaiques, fins a les que la clouen per migdia: la d’Enclar —és la que mellor se veu—, les de Bescaran i Meranges, Salòria, Rubió, i, per la portella del Valira, les serres d’Organyà i Montsec. Fontargent, pel NE, se veu al cap d’una serra ben dentada i aspra, darrere la qual torregen los cims de Carlit i les muntanyes de l’interior de l’Arieja.
Autor:
Caterina Guerrero i Ubach
Obra: Del Canigó a l'Aneto , 2002
Pàgina: 167
Obra: Del Canigó a l'Aneto , 2002
Pàgina: 167
Brunyit amb foc d’aurores alça la mirada
al zenit resplendent... immers en claredat,
a sota la gebror, Déu el cor li ha il·luminat,
i enlaira en son esment els flocs de la nevada.
A l’abril, dels poblets la neu se n’és anada
i la carena vessa lluentors al prat,
badant-se en poncelles cobeja llur esclat
—per heure’n flors i estels, roman tot l’any gebrada.
Eixint de la blancor la llum de ses pupil·les,
dibuixa els tombs de l’ombra de les Valls tranquil·les,
i festeja en clapers, vellets al seu llindar.
L’airecel enllumena somnis de natura,
enflama llosades, a dins es transfigura,
—té un reflex de vellor en flames de la llar.
Altres indrets de Ordino:
Indrets