Font dels Monjos

Autor: Apel·les Mestres i Oñós
Obra: Montserratines , 1930
Pàgines: 20-21

La font dels Monjos

 

A la font dels Monjos

qui hi passa de llarg?

¿Qui no s'hi detura

per a descansar?

 

És tan fresca l'ombra

que els arbres hi fan!

És tan fresca l'aigua,

que sembla de glaç!-

 

De monjo ni frare

mai n'hi he trobat cap;

lo que sol trobar-s'hi

sovint, cap al tard,

són joves parelles

seient de costat,

que riuen i garlen

donant-se les mans.

Lo que deuen dir-se

fa de bon pensar:

amoretes vénen,

amoretes van.

 

***

 

Si tu, font dels Monjos,

sabessis parlar,

que tendres balades,

que idil·lis galants,

que coses diries-

que mai no diràs!

Autor: Jaume Serch i Torrents
Obra: Agredolces , 1948
Pàgina: 110

La ruta de la font

 

La font trena una música agredolça

que és moments plor i altres moments rialla,

mentre pedres avall saltant s'espolsa

de la deu generosa d'on davalla.

 

Després, suament lliscant entre la molsa

camins d'indefinida presentalla,

mig amagant-se va cantant més dolça

prò ja té més de plor que de rialla.

 

Més tard gemegarà en la torrentera

xocant pel codolar feta bromera

per perdre's en la immensitat del mar,

 

fins que pels raigs del sol pugui enfilar-se

i retornar a la deu, caient esparsa

com plor d'enyor de qui torna a la llar.

Autor: Salvador Redó i Martí
Obra: Estampes , 1990
Pàgina: Inèdit

L'obaga de la Font dels Monjos

 

Els primers anys del segle XX van veure néixer al peu de la carretera de Monistrol a Montserrat, al paratge de la Font dels Monjos, una colònia residencial auspiciada per la burgesia barcelonina. Joan Puig Esplugues es va envoltar de socis capitalistes i van muntar el Parc de la Colònia Puig.

La primera casa es va començar l'any 1906. Els habitatges es llogaven durant els mesos d'estiu amb l'opció de poder compartir els serveis d'hostaleria del Gran Hotel Colònia Puig. A més a més d'aquest establiment, a l'altra banda de la carretera, hi havia l'hotel Marcet, independent del complex i amb 40 habitacions. Aquest hotel ocupava el solar del que és, des del 1954, el monestir de monges benedictines de Sant Benet.

L'època daurada d'aquest assentament de vacances va ser durant la dècada dels anys vint i fins l'adveniment de la Guerra Civil; el govern republicà va convertir el Parc de la Colònia Puig en un centre de refugiats i en una dependència de l'hospital de sang instal·lat al monestir.

L'any 1958 va marcar la fi de la colònia com a tal, en marxava la darrera família d'estiuejants. A partir d'aquell moment la Colònia Puig quedava reduïda a les instal·lacions pròpies de l'hotel, avui també abandonat del tot. A poc a poc, la descura va degradar les cases fins a fer-les inhabitables, llevat de la que durant anys ha mantingut la família Legua situada davant de la font del Monjos. La família Legua-Mas es va establir a la casa de l'antiga parada de carruatges l'any 1926. El matrimoni va donar forma a l'indret i, en els petits replans, hi posà uns fogons i una guingueta fets d'obra i unes taules i uns bancs de fusta. L'esquer principal era la font, de cabal considerable i inesgotable, de la qual rajava una aigua cristal·lina i fresca molt apreciada. Durant els mesos d'estiu, eren rars els dies que no hi feien cap colles d'amics o de famílies senceres a fer un àpat, a gaudir d'una fontada en aquell racó poc assolellat fins i tot en les setmanes caniculars.