Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Francesc Vidal i Barraquer va néixer a la casa que fa xamfrà entre el carrer Vidal i Barraquer i el de l'Església. Llicenciat en dret i ordenat sacerdot el 1899, va ocupar càrrecs de diferent responsabilitat fins a arribar a ser arquebisbe de Tarragona i ser designat cardenal el 1921. Tot i ser fidel a la legalitat de la República, va ser empresonat pels anarquistes i va estar a punt de perdre la vida. El conseller de Cultura Bonaventura Gassol el va salvar i s'exilià cap a Itàlia. Havent guanyat la guerra Franco, no va poder tornar per no haver signat com a Primat de les Espanyes el document d'adhesió al nou règim. Va morir a l'exili, el 1943, a Friburg, Suïssa, i fou enterrat a la cartoixa de la Valsainte. Les seves despulles van retornar a Cambrils el 1978 i, posteriorment, van ser soterrades a la catedral de Tarragona. El poema que li dedicà Ramon Muntanyola, biògraf seu, podem llegir-lo just davant la casa de naixement o del monument que Cambrils li ha dedicat a la plaça de l'Església, obra de Ramon Ferran.
I
Vinc de Suïssa!
Pelegrí
d'una Vall fosca i llunyedana
on, en la pau d'un Monestir,
vora els avets i una campana
jeu, en espera del repòs
definitiu a la solana,
un home ferm!
Davant el cos
—mitrat d'oprobis i silenci—
del Cardenal exiliat,
sense una veu que ens el defensi;
culpable sols d'haver estimat,
i urgir la pau, com Crist volia:
Jo, pelegrí que el gran pecat
he compartit, de covardia,
amb tot el poble cristià
—adés ardit— de Tarragona,
sento vergonya!
Pel fossar
no porto flors. Ja l'hort no en dóna!
El boix pairal se'ns va assecar
amb els llorers per la corona!
Sort, que la fe del Cartoixà
que cada nit s'hi encomana,
encengué un flam arran d'altar
per expiar la por llunyana.
II
Pastor!
Et separaren dels ramats.
Si Tu et migraves d'enyorança,
mentre el fum negre dels combats
esfereïa l'hora mansa:
el Vi i el Pa, que és flor dels blats,
t'apuntalaven l'esperança.
III
Vas fer la sembra del bon gra.
Has jugat net, sense falsia.
No edificaves el demà
rere una veu de profecia?
Per una metxa fumejant,
per una canya ja esquerdada,
no dubtaries un instant
pujar a la creu cada vegada.
Perquè ets de tots, no ets de ningú.
La teva llar és sempre oberta.
La bona gent confia en Tu,
perquè ets valent i estàs alerta.
Tu vindicares, crossa en mà,
entre gatosa i atzavara,
el dret de créixer i de cantar
en l'idioma de la mare.
No t'adormires sota l'om,
ni t'has cobert amb cap bandera,
però espiaves el colom
i el branc novell de l'olivera,
Tu pressentires, recolzat
a l'Evangeli i al Decàleg,
en clima obert de llibertat,
l'Església jove del diàleg.
Constituït signe de pau
en una guerra fratricida,
Tu contemplares el cel blau
mentre et sagnava la ferida.
Exiliat, com tants germans,
menges el pa en terres estranyes,
per Cardenal dels catalans
i per Primat de les Espanyes.
No fores feble ni fallit.
Vas viure en pena com els pobres,
i vas morir, ben empobrit,
sobre un coixí de bones obres.
La teva veu, de massa neta,
no fou atesa per ningú.
Com tants oracles del profeta,
l'urpa del vent se la va endur.
Perquè estimaves amb follia,
et van tractar com un proscrit;
i vas restar en la llunyania,
sota el sudari de l'oblit.
Perquè ens estimes, ja ens perdones,
i fas que ho canti el testament.
Les orenetes i les ones
ens ho han dit discretament.
IV
Vinc de Suïssa!
Pelegrí
D'una Vall fosca i llunyedana
on, en la pau d'un Monestir,
vora els avets i una campana,
ve somniant, cada matí,
el seu retorn a la solana
un home ferm, exiliat!
Rere trenta anys de covardia
i de silenci interessat,
un nou alè de profecia
obri els batents de la Ciutat.
El que no han dit l'ocell i l'ona,
l'Amor que ho canti a plena veu:
El Cardenal de Tarragona
retornarà a la seva Seu.
Altres indrets de Cambrils: