Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les galeries del primer pis avui són transitades pels alumnes que hi tenen classe en les aules que hi donen. En temps de Xavier Amorós en aquests espais hi havia el museu de ciències naturals només habitat per arnes i corcs. Un nou fragment del seu El camí dels Morts ens farà possible reviure aquells espais.
Incorporat a la ramaderia de l'institut, els moviments col·lectius a base dels quals s'organitzava el funcionament d'aquella casa em deixaven atabalat. Allò no s'assemblava gens a les altres escoles que havia conegut abans, on no et deixaven de petja des de l'entrada fins a la sortida. El pati amb claustre que centrava l'edifici era l'espai on desembocava, es concentrava i, quan convenia, es distribuïa, l'host de l'alumnat. Les aules de la planta baixa donaven al claustre directament, i les classes duraven una hora escassa per assignatura, com a tot arreu, em sembla. En els deu o quinze minuts que hi havia d'interval, tots els nois i noies feien cap al jardí i al claustre, incloent-hi els qui rebien la ciència al primer pis, que connectava amb la planta baixa per una escala molt ampla de comodíssima ascensió i de davallada gairebé toboganesca.
Certament que encara hi havia més dependències, fins i tot unes que, llavors, feien, de forma provisional, de locals per a l'ajuntament, i un segon pis que llavors ni s'habitava i una ala del primer realment inaccessible perquè era destinada a museu de ciències naturals, amb bèsties dissecades, on només treballaven les arnes i els corcs. Però tot això eren espais pràcticament difunts. On veritablement hi havia vida era al pati i als claustres, una vida arremolinada i atabaladora per als nois més petits —i en aquesta etapa que intento explicar els meus companys immediats i jo teníem entre deu i dotze anys—, però evidentment una vida en ebullició sorollosa i plena de gas a tota pressió.
Altres indrets de Reus: