Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Una reial ordre de 3 de juny de 1875 creava el primer centre oficial d'ensenyament mitjà a Reus. Els orígens no oficials, però, es remunten al 1844, quan un grup de ciutadans van aconseguir posar-lo en marxa al convent de Sant Francesc. Entre el 1858 i el 1870 se'n feren càrrec els pares escolapis. El 1972 es va construir un edifici nou i se li donà el nom d'Antoni Gaudí, mentre que el convent franciscà quedava tancat. Es va obrir de nou a l'ensenyament secundari el curs 1974-75 amb el nom de Salvador Vilaseca. Just a l'entrada és un bon punt per llegir un fragment de Camins de França de Joan Puig i Ferreter, que narra com arribava a peu des de la Selva del Camp, i un breu escrit autobiogràfic de Gabriel Ferrater redactat el 1970.
Amb el company Josep Puig i Pons, que fou el meu millor amic d'infantesa i d'adolescència, sortíem de casa a un quart de vuit del matí; pel camí de Tarragona anàvem a trobar la via ferrada del tren i arribàvem puntuals a l'institut, on a les nou teníem la primera classe. Travessàvem Reus de punta a punta en aquella hora animada i fresca del matí. A l'institut els estudiants ens tenien per uns pagerols perquè veníem d'un poble; però aviat ens vam fer respectar amb els punys. Precisament nosaltres ens crèiem uns xicots superiors pel fet d'ésser els únics del poble que anàvem a estudiar a Reus. Tots dos havíem complert quinze anys. Les nostres pretensions eren infinites. Durant una hora i mitja de camí cada dia, les nostres converses no cessaven. Més que no pas d'altra cosa, parlàvem de noies i de dones, que eren la nostra obsessió. L'altre tema obsessionant era allò que faríem i seríem en la vida. La por del meu amic era que acabaria essent un propietari rural, com així ha estat. Els seus pares no l'havien matriculat a l'institut; venia d'oient a les classes i a final de curs no s'examinà. Com jo, provenia del col·legi de l'exseminarista i era molt més aplicat i intel·ligent que jo, però el seu destí, com el de tants altres alumnes d'aquell desastrós col·legi, fou de no acabar ni el batxillerat.
El segon fet que m'ha marcat ha estat la guerra. Per la gent dels catorze anys va ésser l'ensorrament de l'autoritat paterna. Tothom anava mort de por. La por era el que dominava els home si els temps. Recordo un oncle meu que abans de sortir al carrer mirava que no hi hagués ningú i treia abans el cap. Com si pel cap no el poguessin encertar! I tothom tenia por, perquè malgrat totes les il·lusions sabíem des del primer dia que els anglesos van prohibir als francesos de donar armes a la República i estàvem perduts. I era curiós, perquè la por produïa llavors una mena de "fugida endavant" amb moltes atzagaiades, però valenta o potser "temerària". Tots volien fer alguna cosa. Recordo que un company meu va fabricar una bomba i va fer volar la porta de l'institut.
Altres indrets de Reus: