Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cementiri de la Selva del Camp és situat just al capdamunt del raval de Sant Pere, a tocar de l'antiga muralla per la porta de la qual es té accés a la plaça de l'Església. En aquest indret s'esdevé un fragment d'El cercle màgic en què el protagonista Hipòlit Masdeu, oncle d'en Janet, que torna de "fer les Amèriques", hi va a buscar els avantpassats enterrats.
De mitja costa del camí va adonar-se que allà al fons, dalt de l'aire, unes coses negroses, imprecises, es movien, s'inclinaven. Per la forma punxeguda, pel bellugueig, li recordaven les cucurulles de Setmana Santa. Primer en veié una, després dues, després tres. Unes eren més altes que les altres i pendolejaven amb el vent. Caminà per descobrir què era allò i va adonar-se que eren els xiprers del cementiri les agulles dels quals es feien vistents abans que el mur d'aquest. Avançà i ja aparegué el tossal de la capella emergint al fons del camí, el qual en aquell punt feia una recolzada en angle recte amb la paret del cementiri. Ara ja apareixia tot el grup harmoniós i ondulant dels xiprers. "Vull guaitar, encara que només sigui un instant — va dir-se, — la terra on reposen els meus pares." Avançà més, i ara, a l'esquerra, per entre les llances dels xiprers fidels, per damunt la tanca d'un hort i el mur del cementiri, ja veia unes cases del poble, torrejades per la mola de l'església, amb el campanar esbalandrat i el cimbori enorme al darrera esclatant de llum. Voltà la paret del cementiri, tocant a la qual hi havia un gran llorer que li semblà igualment esponerós que quan ell era petit. Els xiprers vinclant-se feien una remor petita, de llurs copes rajava una piuladissa d'ocells amagats. Tot li causava una impressió de soledat i de respecte. La porta reixada d'altres temps, per on es guaitava dintre el clos dels morts, era substituïda per una de massissa, pesant. Hipòlit s'hi acostà. Nova com era no oferia una sola escletxa per on filtrar l'esguard. Calia renunciar a veure la terra on reposaven els seus pares. De llarg a llarg de la portalada, sota el frontispici, hi havia aquesta inscripció: BEATI MORTUI QUI IN DOMINO MORIUNTUR. Apoc. XIV-13. "Sí — va dir Hipòlit, — benaurats els qui reposen en pau." S'allunyà d'aquella portalada decorativa, pintada a tres colors, fatxendosa, amb la qual s'endevinava que la municipalitat s'havia volgut lluir. A Amèrica, més d'una vegada, havia pensat com li seria dolç de reposar vora els seus pares. I de sobte, aquest instant, s'adonà de com li era indiferent, de què "allò" no tenia importància. "Aquí o en altre lloc — pensà, — la qüestió és que sigui aviat." Però ni aquest pensament el va commoure.
Altres indrets de Selva del Camp: