Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La platja de l'Ampolla, que s'estén entre el port, pot ser un bon lloc per llegir dos fragments de la novel·la Jardins ignorats, de Trinitari Fabregat (Alcanar, 1912 – París, 1994), que narra l'arribada d'uns pescadors d'Alcanar en dia de mala mar per refugiar- se en aquest indret. Després aquests portaran el protagonista, que els ajuda a salvar-se, a descobrir les belleses d'Alcanar i a quedar-s'hi.
Eren les set. Pel gran finestral de l'habitació veia el sol que s'elevava reflectint sobre el blavís del mar els seus raigs vermells. Davant seu, el verd fosc dels garrofers, fixat com en el primer pla d'una pintura, contrastava superbament amb els colorits encesos, cel i mar, de l'horitzó. A la dreta, la rica esplanada arrossera de la Ribera es perdia al lluny amb la majestuosa monotonia de les grans extensions mancades d'arbres. La farola de Buda destacava la seva silueta robusta com el pal d'un enorme vaixell. Allà endins de la mar unes veles de pescadors es trobaven com aturades per formar part del paisatge. Semblava com si tot s'hagués immobilitzat. Un silenci persistent, vigoritzat per l'esclat de llum, donava una sensació de tranquil·litat i de calma que sols torbava el xirigueig festívol dels ocells voletejant d'arbre en arbre. Del conjunt se'n desprenia una extraordinària impressió de potència amagada i retinguda en els elements que s'anaven desvetllant.
Arribat a la platja, Raül s'aturà. Es trobava al punt més reculat de l'enorme badia septentrional que la paciència mil·lenària de l'Ebre ha anat construint amb les seves terres al·luvials que formen el seu magnífic delta. Sols una cala de sorra fina invitava al bany. Abundava el còdol i el roc. A l'esquerra, tot pròxim, el barrí marítim de l'Ampolla amb les seves barques de pescadors desprovistes encara de port; més enllà de l'Ampolla la sinuositat turmentada de la costa es perdia al lluny. A la dreta era la naixença de la Ribera, el començament de les terres postisses, la línia encorbada de les quals es prolongava fins a la farola. El lloc era ben solitari, com abandonat pels homes. Sols les veles pescadores i els pals drets de les barques ancorades a l'Ampolla aportaven un indici d'existència humana.
Altres indrets de El Perelló: