Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La capella de la Cinta és una excel·lent mostra del barroc català. Les obres començaren el 1672 i s'acabaren el 1725. D'una gran bellesa, és ricament decorada amb marbres, materials nobles i murals de Dionís Vidal (començats per la capçalera), que hi treballà del 1715 al 1721; a la seva mort els continuà Josep Medina. Ocupen les voltes i la cúpula, que és coronada per un llanternó i les petxines. Als murs laterals hi ha quatre teles a l'oli que representen el Naixement i l'Anunciació, que semblen còpies de dos quadres de Mengs realitzades per Vicent López; i l'Adoració i la Presentació, obres del pintor tortosí Josep Dolç. El retaule del fons, amb la imatge de la Mare de Déu que emergeix d'un feix de raigs daurats amb núvols, data del 1822. S'ha escrit molta literatura sobre la patrona de Tortosa. Per ser llegida en aquesta capella, escollim fragments dels "Goigs" de Tomàs Bellpuig (Barcelona, 1879 – 1935) un prolífic autor de poesia religiosa del qual també antologuem un poema dedicat a la patrona de Tortosa.
Glòria Nostra
De Déu sou Mare i Esposa i Filla,
Reina us adoren los serafins...
Oh Protectora del nostre poble,
no hi ha més glòria ni orgull més noble
que ser fills vostres i tortosins!
Davant la Cinta que com penyora
de l'amor vostra mos heu donat,
records feliços arreu s'exciten
i els cors patriotes arreu palpiten
nedant en flames d'amor sagrat.
No hi ha una plana de nostra història
que un cant no sigue en lo vostre honor,
ni un pal de lletra, ni un punt de tinta
on no hi rumbege la vostra Cinta,
on no hi flamege la vostra amor.
Qui no us venera que no s'ho digue
de fill d'un poble per vós nascut,
que us deu sa vida tota sencera,
tota l'aurèola de sa bandera
i tots los timbres del seu escut.
Que no s'ho digue fill de Tortosa
qui als reclams vostres fàcigue el sord:
qui d'amor patri no sent la flama
i als que honoraren sa pàtria no ama,
no és ben llegítim, té el cor de bord.
Goigs en honor de la Mare de Déu de la Cinta
La vostra Cinta sagrada
mos té el cor tendrament pres.
Mare, apreteu la llaçada
que no es sòltigue mai més.
La nit va tornar-se dia
Dins del temple tortosí
Quan va baixar-hi Maria
Portant son tresor diví,
Com si tota l'estelada
A la terra mos baixés.
Mare, apreteu la llaçada
que no es sòltigue mai més.[...]
"Pren esta Cinta –amorosa
a un devot capellà diu–;
jo la regalo a Tortosa
pel gran amor que em teniu".
Finesa tan regalada
no hi ha al món poble al que es fes.
Mare, apreteu la llaçada
que no es sòltigue mai més. [...]
Ho sou tot per nostra terra
de sos dies clars lo sol,
mur de bronze si hi ha guerra,
de ses penes lo consol.
¡Esteu atortosinada
per l'amor que mos heu pres!
Mare, apreteu la llaçada
que no es sòltigue mai més. [...]
Ja que la Cinta sagrada
Tant a gust mos té el cor pres.
Mare, apreteu la llaçada
Que no es sòltigue mai més.
Altres indrets de Tortosa: