Far de Palamós

El far de la punta del Molí, conegut també com el de Palamós, es denomina així perquè en el seu emplaçament hi havia un primitiu molí de vent. Es troba a uns 25 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de roca que antigament protegia les aigües del port natural de Palamós dels vents de llevant i gregal. El far està orientat al migdia.

La instal·lació va entrar en servei actiu l'1 de setembre de 1865. L'actual far és una torre prismàtica hexagonal amb cúpula grisa. Integrat al conjunt urbà de la ciutat, va ser, el 1917, juntament amb el de Calella, un dels primers fars electrificats de la península el 1917, aprofitant l'arribada de la xarxa elèctrica a Palamós. Conta a llegenda, que un noi que era gegantí, fill del senyor del castell, es va enamorar d'una bella pubilla. I davant la impossibiltat de perpetuar el seu amor perquè una galera s'enduia la noia, es va situar a la punta del far armat d'una fona. En un intent desesperat, va alargar la mà per intentarsalvar-la, però no va arribar a tocar-la i va morir de pena. Fet que va donar origen a la roca coneguda per la Mà del Gegant. La galera enfonsada es va petrificar i es convertí en Sa Galera. Aquestes dues roques vigilen des de sempre sota el far de Palamós. A més d'aquesta llegenda popular, en aquest indret podem llegir l'anotació del diari de Marià Manent en què fixa gairebé pictòricament la visó de la badia i el port en un dia de primavera.