Font de les Malaltes

Autor: Francesc Pujols i Morgades
Obra: Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols , 2004
Pàgines: 25-26

La font de les Malaltes

Martorell, vila famosa
pel Noia i el Llobregat,
i també per les fonts fresques
que hi ragen a tot rajar:
què en dic dels entorns que et volten
com un jardí conreuat,
i de les bones collites
pel segar i pel veremar!
No dic del Pont del Diable
perquè tot lo món ho sap,
que ara dic d'una font fresca
que un gran miracle va obrar.
Si n'hi havia tres malaltes,
res del món les guarirà,
sinó unes aigües molt clares
que un pont les hi mostrarà.
Passant pel Pont del Diable
una font van obirar.
Prop del Llobregat cantava
com un aucell bosquetà:
de tan bon doll que rajava,
el riu respon-li el cantar.
Del mal que elles tres patien
veien el sol entelat,
i de nits la lluna clara
com un niu de fosquetat;
al dematí i al capvespre
tot el cel ennuvolat.
Quan miraven a la terra
no feien sinó plorar.
Si arriben a la font clara
se'n posen a reposar
sota un arbre que hi havia
ben florit i ben regat.
La més gran s'és aixecada,
posa el peu al mig del raig:
aixís que el peu hi posava
veu el cel asserenat.
De tan serè com el veia
tots els mals se li han curat.
Les altres se li agenollen
com si les 'gués de curar.
Tot plegat estén els braços,
les hi posa la mà al cap.
Aixís que el cel se miraven
un espill se'ls va tornar,
que totes tres se van veure
en aquella claretat.
-D'aquesta font que ens curava
bé ens en hem de recordar,
que la Font de les Malaltes
des d'avui li ha de quedar.-
Martorell, vila famosa
pel Noia i el Llobregat,
i també per les fonts fresques
que hi ragen a tot rajar.

Autor: Antoni Massanell i Esclassans
Obra: Del meu terrer , 1985
Pàgina: 22

Record de Martorell

Quan, via enllà, camí de Barcelona,
ens apropem al lloc de Martorell
em plau mirar les torres del castell
de Sant Jaume, a poc més d'un tret de fona.

Oh! Com sento llavors que m'estalona
el passat, com revisc, en somni bell,
-motxilla al coll, lliure com un ocell-
un temps sempre enyorat... Per llarga estona

recorro aquells camins amb pas ardit
vers la vila on es diu que, en una nit,
un pont de pedra hi va bastir el diable.

I en ésser al riu, per sota l'arc romà,
la meva fantasia veu passar
legions de soldats d'aire immutable.