Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça està presidida per l'edifici de l'Ajuntament i l'església de Sant Bartomeu. L'actual temple es va iniciar el 1724 i es va concloure el 1743, tot i que el retaule de l'altar major no es va acabar fins al 1818. Durant la Primera Guerra Carlina es va convertir en el principal baluard de la ciutat i va quedar afectada en la coberta i en els murs laterals, i es van refer els desperfectes gràcies a la iniciativa municipal. I en la Guerra Civil Espanyola es va cremar tot el mobiliari interior. Hi podem llegir el poema que Carles Salvador dedicà a cantar les gràcies del campanar i la impressió que causà la població a Joan Fuster en motiu del seu Viatge per al País Valencià.
1
El campanar
Alt, símbol de fortitud
per damunt de les teulades;
el guaita no mai vençut
que amb veus de bronze estimades
crida a clams la multitud.
Somriu en la llunyania,
guarda la porta barroca,
té càntics trists i alegria
la seua ànima de roca
i silencis quan somnia.
-Campanar! Oh, corpulent
arbre de pedra vibrant;
jo t'estime eternament
car tu em dus amb crits de vent
el goig d'estar-te mirant.
Benicarló –els habitants de la qual, per cert, s'assignen el nom lleig de "benicarlandos"– compta amb prop de 10.000 habitants, alguna indústria, port pesquer i esforçats conreus agrícoles. En el seu centre, l'església parroquial, del XVIII, amb una bona façana barroca. La plana de Benicarló –per això he escrit "esforçats"– és àrida: la seva horta, els seus fruiters, es reguen només amb sènies de tracció animal, i una passejada pels voltants, a l'atzar dels camps, ens descobrirà l'abundància d'aquests pous rústics, a pocs passos els uns dels altres. Sovintegen les casetes aïllades, també sense teulada, com les de Peníscola, però que, separades, semblen més cúbiques encara.
Altres indrets de Benicarló: