Ullal de l'Estany

La marjal de Peníscola està emplaçada en el sistema hidrogeològic de la Plana de Vinarós, el qual està associat a l'aqüífer del Maestrat, i de tots dos rep recursos hídrics de forma subterrània. El camí vell de Benicarló estableix l'extensió màxima assolida per la marjal en temps històrics, i tradicionalment ha dividit el secà del regadiu amb sènies. De nord a sud, la zona es coneix com la Marjal, les Marjaletes, Llandells, el Prat i l'Estany. La restinga que tanca la maresma és en recessió, almenys, des de 1935, com a conseqüència de l'erosió lligada a la construcció del port de Benicarló. Hi ha un gran nombre de canals de drenatge entre els quals destaquen la sèquia Sangonera, la Templera, al centre, amb el major cabal des que el 1987 es va desviar la del Rei, la més allunyada de la mar. Totes desguassen al sud en una sèquia comuna que porta l'aigua fins a l'Ullal de l'Estany, llacuna urbana en mig d'un parc i, finalment, arriba a la platja sud. En qualsevol dels punts esmentats, però especialment a tocar de l'Estany podem servir-nos com a lectura del primer sonet del "Llibre de Peníscola" en què Vicent Andrés Estellés enalteix el valor simbòlic de l'aigua.