Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Basílica menor de Santa Maria o Església Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció està ubicada a la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'Elx. Construïda en estil Barroc entre 1672 i 1784 és un dels millors exemples del barroc del país. Però, tanmateix, presenta diferents estils arquitectònics, des del barroc italianitzant de la façana principal, el rococó de les altres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències medievals. Les seves tres façanes són obra de l'escultor Nicolás de Bussy entre 1680-1682.
El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'edat mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001per l'UNESCO. L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà en 1265 i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.
El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en català; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.
Situats a l'interior de la basílica podrem llegir un fragment de la peça teatral i dos poemes de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) que resumeixen l'argument del misteri i se centren en el moment culminant del davallament de la magrana d'or. També, a dins o fora del temple, podem servir-nos de la lectura d'un sonet de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).
Florí, a Elx, com palmera o com nard,
cossos gentils, criatures de l'aire,
i va arribar, de pressa, a l'araceli,
havent passat de sequedat amarga,
inicial, del cant de les Maries.
Va davallar una magrana d'or
que duia, dins, un àngel i una palma.
Oh gran comerç, des d'on arribaria?,
des de canyars i soledats augustes
amb un afany de claredat invicta.
Com un polsim, com un pol·len secretíssim
es va enramar l'aire de veus i músiques.
Ara us diré l'agonia de l'àngel
que ha davallat des del cel a la terra,
en una mà una palma castíssima,
i aquelles veus d'indiscutit origen,
vers aquest llit on la Verge es moria.
Maria té veu de fusta corcada
des de la mort del seu Fill a la creu.
Davalla d'or l'àngel de la magrana.
S'espesseix la nit a les terrasses.
Vares de nards i vares de coets
i els brolladors dels horts en llargues vares
i, cel endins, vares de les palmeres.
Pugen les veus que sostenen les voltes,
pugen les veus que sostindran el poble.
Cauran les nits, totes d'estanys, d'anells,
cercles furtius, previngudes paraules.
S'eixamplaran carcasses d'opulència.
Secretament perduraran les veus
de vidres mòlts, de castíssimes coses,
amb les arrels enterrades a l'aigua,
l'aigua només, aquestes veus que enramen
el manuscrit, l'alfabet esdentat.
La Maedéu, voltada de guitarres,
se'n puja al cel, i l'àngel l'orienta.
Retrona el món d'antiga artilleria.
El vell retor s'eixuga el front suós
amb el mateix mocador de la Festa.
(Acabada esta cobla, obrin la porta del cel i davalla lo núvol amb l'àngel, i començant a eixir per la porta s'ha de disparar l'artilleria i sonarà l'orgue, ministrils i campanes mentres lo núvol davalla alguna distància, i en parar l'artilleria i los demés instruments, obri's lo núvol i comença l'àngel a cantar les següents cobles:)
Déu vos salve, Verge imperial,
Mare del Rei celestial,
jo us port saluts e salvament
del vostre Fill omnipotent.
Lo vostre Fill, que tant amau,
i amb gran goig lo desitjau,
Ell vos espera amb gran amor
per ensalçar-vos en honor.
I diu que al terç jorn, sens dubtar,
Ell a si eus vol apellar,
dalt en lo regne celestial,
per Regina angelical.
E manà'm que us la portàs
aquesta palma i eus la donàs:
Que us la façau davant portar
quan vos porten a soterrar.
(Acabada esta cobla, arriba l'àngel i agenolla's en lo cadafal, prop la Maria, i besa la palma i posa-la sobre lo cap i dóna-la-hi; i la Maria pren dita palma, fent la mateixa cerimònia, i respon al to de Vexilla Regis, dic al lo de Gran desig.)
Maria:
Ángel plaent i il·luminós,
si gràcia trob jo davant vós,
un do vos vull demanar;
prec-vos no me'l vullau negar.
Ab mon ser, si possible és,
ans de la mia fi, jo veés
los Apòstols ací juntar
per lo meu cos a soterrar.
(Acabada esta cobla, respon l'àngel muntant lo núvol:)
Àngel.:
Los Apòstols ací seran
i tots amb brevetat vendràn,
car Déu, qui és omnipotent,
los portarà sobtosament.
I puix, Verge, ho demanau,
lo etern Déu diu que li plau
que sien ací sens dilació
per vostra consolació.
(Acabada esta cobla, tanquen lo núvol, i entra en lo cel i tanca's la porta: i en havent-se tancat lo núvol, tornen a sonar los ministrils, campanes i los demés instruments, i entra sant Joan Apòstol, fent admiracions, i canta lo següent, agenollat:)
Sant Joan:
Saluts, honor i salvament sien
a vós, mare excel·lent,
i lo Senyor qui és del tro
vos done la consolació.
Elx en el seu misteri
Palmera entre la mort i el cant, Maria!
I tu, poble, que t'alces sobre el foc!
Oh, quant de goig i quanta companyia
han trobat en vosaltres signe i lloc!
No l'arbre ni el coet: l'al·legoria
de pujar sempre i més, per fe o per joc.
A mig camí del vol i l'alegria,
l'esperança es desplega a poc a poc.
Quin miracle consagra la campana!
Quin aire venç les palmes, cautament!
Quin cor pertot, llarguíssim i clement!
Però, agost, sensual, que pesa i mana,
obri el seu fruit, enceta un somni greu,
i ens fa sentir la terra dolça i breu...
Altres indrets de Elx: