Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest museu municipal va ser inaugurat el 1997. Nasqué com un mitjà d'informar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa i per donar-la a conèixer als que visiten la ciutat al llarg de l'any. Té dues sales: una estàtica, merament expositiva, on es recull una mica de la tradició escènica que envolta el Misteri, com poden ser cartells, maquetes, corones, vestidures, guitarres..., i una altra més dinàmica, on les noves tecnologies utilitzades, combinen tant imatges visuals com olors i sons típics de "la Festa", per reviure en una visita al museu tota l'emotivitat que comporta cada representació. Una part del museu està localitzat en la que va ser l'ermita de Sant Sebastià, de principis del segle XV, així mateix molt lligada al drama assumpcionista i restaurada amb motiu de la creació del museu. En una de les ales del museu podem servir-nos d'un text Gaspar Jaén Urban en què fa una breu exposició sobre el nom del drama i un altre de Joan Garí que descriu com va viure ell les prèvies al Museu de la Festa.
Consueta de la Festa de l'Assumpció de la Gloriosíssima Mare de Déu dita vulgarment la Festa de la Vila d'Elx, que se celebra a catorze i a quinze d'agost perpètuament. I també: Consueta o Director per a la gran funció de Vespra i Dia de la Mare de Déu de l'Assumpció, Patrona d'Elx, per als mestres de Capella.
Aquest és l'inici escrit de la Festa, el començament del text musical i literari conforme el van titular els anys MDCXXV i MDCCIX.
Eugeni d'Ors digué que era un misteri, i no un auto sacramental, gràcies a Déu. I, en efecte, no ho era, perquè no era l'eucaristia la base de l'argument de la Festa. El Corpus Christi havia arribat abans, envoltat de pompes representatives, de processons i de disfresses pels carrers i per les esglésies de ciutats i viles d'Europa. Pedrell li deia «drama liricolitúrgic». I, d'altres, «drama sacrolíric». Òscar Esplà pensava que se li devia dir Festa, com diu que es deien aquestes representacions als Països Catalans, a Itàlia i a Occitània.
I, en fi, alguns, anacrònicament, van pensar que era un òpera religiosa per ser tota ella cantada, oblidant que no era prou per a fer una òpera que l'obra fos cantada.
El nom de Misteri era recent. La representació començà a ser coneguda així durant el primer quart del segle XX, quan se li aproparen els primers erudits noucentistes que degueren pensar que li calia un nom culte.
Mitja hora abans de la representació, la Casa de la Festa bull. A escassos cent metres de la basílica, els actors es vesteixen i repassen un últim gest i una última nota. Em faig una fotografia amb un d'ells, Paco Garcia Linares. Paco fa més de cinquanta anys que participa en la festa. Quan Joan Fuster va passar per ací ell ja hi era. Va començar l'any 1958, a onze anys d'edat. El seu avi ja va representar l'àngel, però com tota la descendència que va tindre foren dues femelles, la tradició es va interrompre durant una generació (els papers hi estan –encara!- reservats als hòmens). Paco ha anat alternant rols segons l'edat. Al principi formava part del grup de l'Araceli i la Coronació. Ja adolescent, el mestre de Capella el va incorporar a la corda de veus greus i el va traslladar a la colla dels jueus. En els últims anys alterna el paper de sant Jaume amb el de sant Tomàs i des del 1996 ha format part del Patronat del Misteri.
Paco Garcia Linares, en efecte, és tota una institució a Elx, i una demostració palpable de com la ciutadania participa i manté el Misteri. Com si haguera estat preparant-se tota la vida, ara ha arribat al grau de maduresa en la veu i al físic apropiat per a representar el paper d'aquests apòstols barbuts i bonhomiosos.
Seiem tots en un lateral de la basílica, la representació està a punt de començar.
Altres indrets de Elx: