Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta nova plaça badalonina, inaugurada el 30 d'abril de 2011 i de 20.000 m2 d'extensió, va ser dedicada a Pompeu Fabra setanta-sis anys després que fos nomenat Fill adoptiu de la ciutat. Amb l'arribada de la línia 2 de metro l'estació ubicada sota la plaça també rebé el nom del filòleg. En qualsevol punt dels caminals i racons enjardinats de la plaça podem llegir un fragment que Jaume Passarell publicà a La Publicitat, el 1934, arran dels honors que els badalonins oferiren a Fabra. També hi escau la lectura d'un fragment de les memòries de Maria Aurèlia Capmany recordant els seus viatges d'anada i tornada a Badalona, en el transcurs dels quals va escriure la seva primera novel·la.
Anaven a fer un dia de camp. Alternaven la costellada amb l'excursionisme. Baixaven del tren a Ocata, pujaven a peu a Teià, on esmorzaven i després d'esmorzar reprenien el camí fins a l'ermita de Sant Mateu. Després de dinar, baixaven pel dret a Vallromanes, a cercar el redós d'una font, per exemple, la de Sant Josep. Mestre Fabra, en comptes d'un professor encarcarat, era un company més, i gairebé sempre el més alegre, el més faceciós de tots. Així com a classe encarrilava les passes, encara vacil·lants, de les seves alumnes per tal d'afermar-les pel camí del coneixement, anant-hi d'excursió portava, amb el mateixos drets que a l'aula, la direcció de la facècia. A banda la pedagogia, tenia més importància aleshores la contemplació del paisatge, el recitament de les anècdotes o les incidències de l'excursió.
A la tarda tornaven per la carretera de Sant Fost, fins a La Conreria, i per la de La Conreria feien cap a Badalona.
Al vespre, Mestre Fabra venia al cafè, rejovenit, els ulls brillants, un brot de farigola o de romaní perfumat a la boca, i ens ho explicava...
Va ser a partir d'aquell moment que em vaig dedicar amb passió a la tasca escolar. Tanmateix em quedava una mica de temps per escriure. En el tramvia que em portava a Badalona. Un tramvia enorme, una mena de tanc, amb la porta al mig, no als extrems com en la majoria de tramvies, un tramvia lent i sòlid que travessava els camps, plantats de bledes i cols, amb alguna masia de tant en tant i la fumerola de can Cros. Em vaig acostumar a escriure al tramvia. Allí vaig escriure sencera la meva primera novel·la visible: Necessitem morir. Una novel·la que vaig tenir 1'atreviment d'enviar a la convocatòria d'un premi literari en llengua catalana, el premi Joanot Martorell. Jo mateixa la vaig passar a màquina. No he estat mai polida escrivint a màquina. Aquelles taques de tinta de la meva infància s'han convertit en la meva edat adulta en faltes de pulsació. «Allà on ha de dir arròs diu sorra», deia el senyor Aramon i no s'equivocava. Vaig ser finalista del premi. Mai no hi ha hagut dona mes feliç en el món.
Altres indrets de Badalona: