Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ja dins el Parc Eduard Marquina, els camins perimetrals de l'esquerra ens porten fins a una gran àrea de jocs infantils i, una mica més enllà, a dos dels espais més bonics del parc: l'estany i la praderia. El primer és ovalat, envoltat de pollancres i plàtans i cobert de nimfes. Més enllà a la banda de sobre s'hi estén, esplèndida, una gran praderia presidida per majestuosos til·lers. Aquest és un bon punt per llegir el poema que Joan Margarit (Sanaüja, 1938) dedicà a evocar els lligams de la seva infància amb el Turó Park.
El gran parterre
Va morir al Turó Park la meva infància.
Puc veure encara els matins d'estiu,
la lluïssor dels verds i l'alegria
amb què corríem, com ens aturàvem
als petits sortidors d'aquelles fonts
que torno a sentir mullant-me els llavis.
Començava en el llac l'esclat de llum
amb el luxe blanquíssim dels nenúfars
i el vol de les libèl·lules com àngels
que s'aturaven en un punt de l'aire.
I la llum s'escampava, amb les espurnes
de l'aigua de regar, pel gran parterre
de gespa: un espai obert i prohibit,
res més que herba tranqui-la, protegida
per la vora d'estaques pintades de blanc.
Una calma de gran jardí als meus ulls.
Ara han tret les estaques i allà hi ha
un camp de terra amb clapes d'herba
perquè tothom hi va a passejar els gossos.
La llibertat també va recordar-nos
que som el poble brut de què parlava Pla.
I que és fàcil tornar a ser cruels.
Recordar és això: deixar passar
una oportunitat de ser feliç.
Altres indrets de Barcelona: