Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta església, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, és d'estil barroc, va ser construïda entre 1765 i 1775 obra de l'arquitecte Josep Mas i Dordal. Fou aixecada sobre una església anterior d'època medieval, construïda entre 1249 i 1267, que va ser la primera església de l'orde mercedari i va ser ampliada en estil gòtic als segles XIV-XV. Comptava amb un convent del mateix orde, però l'edifici fou objecte d'una desamortització el 1835 i es convertí primer en escola i, actualment, en seu de la Capitanía General de la IV Regió Militar.
El 1870 es va instal·lar al lateral de l'església que toca alcarrer Ample una façana d'estil gòtic flamíger del segle XV traslladada de l'antiga església de Sant Miquel, que s'havia enderrocat per ampliar la Casa de la Ciutat. La porta va ser esculpida pel francès René Ducloux el 1516 i conserva la forma gòtica amb detalls clàssics. El 1888 es va construir una gran cúpula sobre el creuer, obra de Joan Martorell i Montells, així com la capella del Santíssim al costat de l'evangeli i un cambril. La cúpula es va coronar amb una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, obra de Maximí Solà, destruïda el 1936 i substituïda el 1959 per una de més gran dels germans Miquel i Llucià Oslé. Diverses són les lectures que hi podem dur a terme: un fragment del poema que Jacint Verdaguer dedicà a la coronació de la Mare de Déu i poemes d'Antoni Navarro, Joan Puntí i Collell, Josep Maria López-Picó, Sebastià Sánchez-Juan i Mercè Vila.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Poesia 2 (Totes les obres IV) , 2006
Pàgina: 252
Obra: Poesia 2 (Totes les obres IV) , 2006
Pàgina: 252
Coronació de la Verge de la Mercè (Fragment)
En temps del gran torneig Universal
nostra Ciutat era lo cor d'Europa;
a sos palaus venien tots los reis,
venien a son port totes les flotes,
i li deien regina de la mar
i li'n daven lo ceptre i la corona.
Lo ceptre era un trident, i se'n gaudí,
la diadema era d'or fi i hermosa.
Barcelona l'entrega a son Prelat
i diu-li: —Al front de ma Regina posa-la,
la Verge divinal de la Mercè,
de tots los cautiveris redemptora.
Autor:
Joan Puntí i Collell
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 167
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 167
Oracio mercedària
Mare de Déu de Barcelona
que hi sou baixada amb el deler
de dur als captius, enllà de l'ona,
la llibertat amb llum de fe.
Encara ens dura l'esclavatge;
i és el pitjor que hi pot haver.
Mil cors captiva en l'abordatge
la passió que no té fre.
Doncs, vostra amor, que és tan profunda,
com redemptora de ple a ple,
adormi el tràngol que ens inunda:
dugui'ns la nau a port serè.
I a la ciutat que s'enverina
d'afany terrós i hi perd l'alè,
refeu-la Vós, barcelonina
Mare de Déu de la Mercè!
Autor:
Josep Maria López - Picó
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 166
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Pàgina: 166
La Verge de la Mercè
Mare del captiu:
l'esperança balba
ha posat el niu
a l'estel de l'alba
on vostre caliu
ens la faci salva.
Autor:
Mercè Vila i Reventós
Obra: Barcelona a l'escola , 1994
Pàgina: 55
Obra: Barcelona a l'escola , 1994
Pàgina: 55
Maria de la Mercè
Si entrem al temple del marítim barri
—que encar conserva son caient humil—,
fugint una hora del constant desvari,
arredossant-nos sota un arc gentil,
veurem la Dona, resplendent sa cara
amb l'aurèola bella del passat,
quan Barcelona l'aclamava: Mare!
i ara és el fill que d'Ella s'ha oblidat.
Veurem la Faç tan nostra, catalana,
feta a l'oreig i a l'escalfor del sol;
aquella Dona dolça, com germana,
que espia, atenta, per donar consol.
Sa mà ens espera, car vol ser besada
—la suau destra que ha florit en or!
—i al seu contacte s'és apaivagada
tota l'angoixa que estrenyia el cor.
Autor:
Antoni Navarro i Grauger
Obra: Barcelona a l'escola , 1994
Pàgina: 87
Obra: Barcelona a l'escola , 1994
Pàgina: 87
Madona de la Mercè
Madona de la Mercè,
que al món vesseu a mans plenes
resplendors d'un cel serè
i faldades d'assutzenes.
Vós que a la destra portau
ceptre de sobirania,
torneu-nos la vella pau
de nostra ciutadania!
Per Nolasc, veu de miracle,
per Ramon, verb de les lleis,
i per l'heroic espectacle
del gran Jaume, Rei de reis!
Autor:
Sebastià Sánchez - Juan
Obra: Poesia completa II (1934-1974) , 2004
Pàgina: 386
Obra: Poesia completa II (1934-1974) , 2004
Pàgina: 386
A la Mare de Déu de la Mercè
Mare de Déu de la Mercè, Senyora
de la meva ciutat que estén, sos fils,
sou la claror d'un dia que enamora,
joiell — en roba blanca — dels humils.
La vostra mà, de mare sabedora
de les gràcies de Crist i dels perfils
aflaquits del pecat, oh. Redemptora,
ha dat a mos batecs consols gentils.
Feu que mos plors entre les llums no sien
una dolça quincalla deis meus ulls,
com abans me'n brillaven i es perdien.
I que la llibertat, ennavegant-se
entre camins de lliris i d'esculls,
em tomi a dur a la vostra deslliurança.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets