Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'Agrupació Barça Veterans i FC Barcelona van encarregar a l'escultora Montserrat Garcia Rius una estàtua de bronze per a homenatjar Ladislau Kubala un dels millors futbolistes del segle XX, inaugurada el 2009 en l'emplaçament de l'esplanada de la tribuna del Camp Nou. Kubala va arribar al Barça el 1950, disputà 349 partits i va marcar com a blaugrana 205 gols. Situats al davant podem llegir la cançó que Joan Manuel Serrat li va dedicar i el poema de David Jou que exalta el mitomania del popular futbolista.
Autor:
Joan Manuel Serrat i Teresa
Obra: Textos inèdits , 2015
Pàgina: s.p
Obra: Textos inèdits , 2015
Pàgina: s.p
Kubala
En Pelé era en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i glòria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per mi ningú
com en Kubala.
Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l'han gaudit
en faré cinc cèntims:
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp
amb l'esfèrica
enganxada a la bota,
se'n va del volant
i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria
i la toca just
per posa-la en el
camí de la glòria.
Visca el coneixement
i l'alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de "gourmet",
punta de ganxet,
canyella fina.
Permeteu-me glossar
la glòria d'aquests fets
com ho feien els grecs
uns anys enrere
amb la joia de qui
ha jugat al seu costat
i du el seu retrat
a la cartera.
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra.
Autor:
David Jou i Mirabent
Obra: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II , 2004
Pàgina: p. 138
Obra: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II , 2004
Pàgina: p. 138
Elegia per Kubala
«Xuta Kubala. Gol! Gol! Gol!»
I reneix tot d'una —oh record infantil!—
un nom amb ressò de gespa i de sol,
de cursa i de vol,
d'encert, de sort, de triomf, d'estil.
«Xuta Kubala», i la tarda sembla nova,
acabada d'estrenar;
la pilota roda, vola, sura, troba
camins de gol amb alegria jove
i fa sentir el plaer de triomfar.
En blanc i negre, l'instant més decisiu:
el cop de cap, la rematada, el xut
—aquest home corre, marca, brilla, viu,
inventa joc, reparteix joc, és tenaç, es creatiu,
té fe en la victòria i no es dóna per vençut.
L'he vist volar —en les fotografies—,
driblar, esquivar, regatejar, xutar a mil porteries,
accelerar els cors i créixer en boca de la gent.
Això no pot morir: és mite, és monument,
és memòria viva, heretada o transmesa;
Kubala encara corre en una tarda encesa
d'un diumenge màgic fet glòria eternament.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets