Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La idea de fer un Museu del Barça va ser de Joan Gamper, fundador del club entre els anys vint i trenta. Però no va ser una realitat fins a les festes de la Mercè de 1984, any en què es va inaugurar. El museu ocupa una superfície de 3.500 m2 i, a més dels objectes relacionats amb la història del Futbol Club Barcelona, també compta amb una gran quantitat d'obres de temàtica esportiva d'alguns artistes catalans com ara Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Segrelles o Josep Maria Subirachs. L'any 2007, el museu va assolir la seva xifra record de visites anuals: un total de 1.397.574 visitants.
Situats davant la vitrina dels títols de Lliga i Champions, podem llegir el poema de David Jou dedicat als títols de Lliga, i, en qualsevol altre punt del museu, el fragment inicial de Farsa, de Màrius Serra, que imagina l'ocupació per part d'immigrants sense papers d'aquest espai sagrat per als barcelonistes.
Autor:
David Jou i Mirabent
Obra: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II , 2004
Pàgina: 135
Obra: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II , 2004
Pàgina: 135
Títol de lliga
A la llum dels grans focus, la gespa sembla màgica:
brilla cada bri, llavor de llum fosforescent.
Les grades van omplint-se lentament,
creix l'expectativa, l'alt voltatge del desig va amplificant-se,
i alguna cosa vibra —quina rara fusió de sentiments!—
quan l'himne eixorda el camp i crida a l'esperança.
Ara tots els ulls segueixen la pilota.
A grans fuetejades, la multitud assota
l'anhel assedegat del gol que triga massa;
accelerat, el cor fragmenta el temps que passa,
l'atura, gairebé,
reté
en la retina en l'aire el vol dels jugadors
—quin ball d'ingravideses, demà, en fotografia!—,
i s'encongeix tot d'una, a cada porteria,
quan el risc de les jugades esdevé més perillós.
El gol, gairebé sempre, arriba per sorpresa,
buscat amb avidesa
i obtingut com un regal inesperat:
victòria!
I quina tempestat,
quin impetuós desbordament d'eufòria!
Un títol més, amics, per a la història.
Autor:
Màrius Serra i Roig
Obra: Farsa , 2006
Pàgines: 11-12
Obra: Farsa , 2006
Pàgines: 11-12
A l'altra punta de la Diagonal, un grup d'immigrants sense papers pren a l'assalt el Museu del Barça. És una acció fulminant, que deixa milers de turistes sense accés als tresors del segon museu més visitat de la ciutat multicultural, solidària i sostenible, només superat pel Museu Picasso.
Farts de ser desallotjats de tot arreu, catedral inclosa, un grup radicalitzat del vast col·lectiu d'immigrants sense papers ha decidit atacar el símbol més poderós del país. Després de descartar la Generalitat, l'ajuntament i el Palau Episcopal, la samarreta de Ronaldinho d'un dels nens que pul·lulen per l'assemblea els obre el cel. Amb l'eficàcia d'un batalló de sapadors holandesos, els immigrants van entrant al museu en petits grups. A l'hora convinguda, just cinc minuts abans de tancar, despleguen la parafernàlia reivindicativa i planten el campament base a l'interior del santuari blaugrana.
El president del Barça no permet la intervenció de les forces de seguretat que li proposa el de la Generalitat i hi envia dos dels seus homes perquè provin de parlamentar amb els immigrants. La reunió dura dos dies i dues nits. Un període de temps prou llarg perquè, fins i tot tenint en compte que es tracta d'una negociació a can Barça, la inquietud s'apoderi dels observadors. Quan ja comencen a circular rumors sobre la possibilitat que la reunió derivi en un segrestament, en surten els dos negociadors blaugrana amb barba de dos dies i un llarguíssim principi d'acord que conté més clàusules que el contracte d'una estrella.
Un grup de japoneses que ja ha invertit sis hores del seu preciós temps a la porta del museu s'encarrega de fer el passadís d'honor als trenta-sis membres de l'acolorit col·lectiu despaperat mentre surten pacíficament del Museu del Barça.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets