Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La capella de Santa Llúcia o de les Onze Mil Verges és situada a un angle del claustre amb entrada exterior. Es va construir entre els anys 1257 i 1268 d'estil romànic tardà, sota el mandat del bisbe Arnau de Gurb (1252-1284) la tomba del qual es troba al costat de l'Epístola (o sigui, entrant per la porta principal a mà dreta).
De planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó apuntada i de dimensions molt reduïdes, està edificada amb dovelles molt regulars. La façana té porta amb arc semicircular amb arquivoltes i dues columnes a cada banda amb capitells esculpits amb figures geomètriques i d'animals; sobre el centre de la seva façana s'alça una petita espadanya de dos buits (afegida posteriorment). Al costat de l'Evangeli (entrant a mà esquerra) es troba la tomba del canonge Francesc de Santa Coloma, del segle XIV, a sobre el qual hi ha un calvari tallat en pedra amb el fons de vidre blau, el mateix canonge hi apareix representat agenollat al costat de la creu.
La dedicació original de la capella fou a la Mare de Déu, a santa Quitèria i a totes les santes verges, havent-hi un altar dedicat a santa Llúcia i un altre a santa Àgata. La dedicació exclusiva a santa Llúcia data del 1296 en què segons la tradició, per intercessió miraculosa d'aquesta santa, una nena nascuda sense ulls els obtingué (santa Llúcia és considerada protectora de la vista i patrona de les modistes). A dins o fora de la capella en el carreró que porta el nom de la santa podem llegir una anotació del dietari de Joaquim Renart que recrea l'ambient de la festa dels cecs a les primeres dècades del segle XX.
13 de desembre 1926
Autor: Joaquim Renart i GarciaObra: Diari 1918-1961 (I) (Volum I (1918-1920)) , 1995
13 de desembre 1926
Una altra vegada la tràgica filera dels ceguets en la diada de Santa Llúcia, tot al llarg del carrer del Bisbe, dins els claustres de la catedral i preludiant pels carrers dels Arcs i la plaça Nova. La santa màrtir els acull tots junts en la seva diada desembrina, ajupidets i colze amb colze, com pollastres a la fira, amb la mà estesa i mostrant les seves testes, a les quals la més gran desgràcia portà la nit als seus ulls. En tal diada, deixen estris i instruments per mostrar sols llurs figures mendicants. El ceguet del violí, el que ven capses de llumins, el que toca L'emigrant, el de les cançonetes de Nadal i el calendari del pagés, els de la porta de la Concepció, etc.
Pobres ceguets! Mirant-los, hom en sent una compassió infinita. Potser la humanitat fa poc per a aquests éssers tan desgraciats. Pobres ceguets! Una corrua de gent envaeix els voltants de la catedral i la capella de Santa Llúcia i porta el ciri per a cremar o vol fregar els ulls per la relíquia tot mormolant l'oració a la santa perquè ens doni sempre vista i claredat.
La diada de santa Llúcia és per a mi la més interessant de l'any. En aquell tros de santa Llúcia i carrer del Bisbe, tot vibra: el dolor, la fe, la caritat, la conformació, l'ideal, la tradició... I es clou amb la fira de les casetes i les figures dels pessebres, alegria dels infants i rejovenesa dels qui ja són madurs.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets