Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Carrer medieval que, abans de les reformes de la Via Laietana, unia la Plaça de l'Àngel amb el de l'Argenteria. En la casa número 12, hi va néixer Emili Vilanova. Situats en el que encara queda de carreró estret amb alguns edificis antics podem llegir un fragment de memòria autobiogràfica situat en el quartet predilecte de l'escriptor i un passatge evocador de "La Lluïsa", la venedora que de jove havia fet bategar de passió el cor de l'escriptor. Més endavant, amb el nom canviat i doblant la protagonista amb Bel i Fidela, li dedicà un sainet Qui... compra maduixes?, dels més populars de l'autor, del qual també en podem llegir un fragment.
Verdaderament, jo no he errat la vocació; lo que potser se'm podrà dir que equivoco les aficions i criticar-me el que a mi m'agrada molt anar-me'n al meu quartet, per exemple, en aquella hora quieta que el sol recull sa claror i s'amaga escampant sos raigs postrers que fan semblar lo blau del cel un vano immens amb barnilles lluminoses, i allí enraonar en pensament amb mi mateix, i escriure després lo que m'haja dit. Perquè, em plau venir, encara que només sia una estoneta, en est quarto baix de sostre, cobert, atapeït de bigues gruixudes, desiguals i rústiques; espècie de sostre mort ple de trastos i mals endreços, que en un costat hi pengen gàbies plenes de pols com si estesin tristes enyorant los canaris que hi havien refilat; tan belles passades, la tonada que xiulava el merlot o el xerroteig vibrant de la calàndria; en un prestatge encara hi ha figuretes del pessebre que fèiem quan érem nois, per la paret estampes d'aquell temps, i pertot records de la infantesa. Ací venia a jugar amb los meus germans los dijous que fèiem festa. Entre els munts de llibres n'hi trobo alguns de quan anava a estudi, i a l'obrir-los, veig la lliçó que m'havia ocasionat un càstig o valgut un premi en los exàmens...
Aqueix balconet que sembla tan trist, a mi m'apar rialler; ací creix migradeta una heura que jo li he ensenyat de caragolar-se pels ferros; i entre el vidre i el porticó hi campa una aranya no asquerosa ni negra, que és primeta i àgil, de cames transparents, que en tot l'hivern no la veig, i al venir lo bon temps surt , i com si m'estimés, s'abraona sobre els mosquits que ja sap porten males intencions.
Tornem a la Lluïsa. En sa joventut diuen que havia estat una matrona guapassa; morena, amb los ulls negres de cremadora mirada, les celles i pestanyes negres també, de modo que aquesta altra foscor venia a ser com una ombra frescal que voltava l'enceniment dels dos sols que li resplendien a la cara.
La seva joventut passà amb les gloòries de tanta boniquesa. Viuda i pobra i lletja, vestida de dol, amb lo mocador gran posat al cap, un fanal a les mans i el cabasset de les castanyes cobert amb draps fumosos, anava pels carrers més excèntrics de la ciutat cridant calentes i grosses, fent tristesa a les criatures, ella, que havia sigut encís de la fadrinalla; emblema fatídic de l'hivern, aixís com en los dies de sa joventut havia estat anunci de primavera, cridant per aqueixos mateixos carrers, amb sa germana, la Magdalena guapa: qui compra maduixes!
Quins braços, los seus! Frescos, tornejats, amb la manega curta, rebrotaven sobre el negre de la columbiana com per cloure a tots los ulls l'altra meitat d'escultura hermosa.
Quan la sentien, en aquest carrer de Basea, semblava que hi hagués jubileu. Grunyien les lleves dels balcons, i tota una altra primavera de fadrines eixien a guaitar-la i a concertar-li maduixes. Les velles s'hi embadalien quan la veien tan maca, tan falaguera i no li cicaterejaven ni el preu ni les pesades, sentint-li aquells ditxos tan aguts i amatents.
Los forners sortien, embolicats amb ses flassades, i li tiraven amoretes, que ella les arreplegava amb garbo, i a tots los hi donava consol i esperances de més salut amb una rialleta i una expressió de finesa a cadascú, que tots s'hi trobaven bons a l'acte i ella no es desmereixia ni en valia de menos. Tan morena, a tots los tractava de rossos.
«Tu, rosset — li deia a un —, no em destorbis amb aquestes males mirades, que em pertorbo, no em deixes afinar la pesada i la balança cau sempre pel teu costat. Nos haurem de fer confrontar la planeta, perquè això, tal vegada, porta algun significat.»
Escena V
BEL, PAULA i FIDELA
BEL
(Des de dins.) Qui... compra maduixes! (Parant-se davant d'una botiga a mig carrer.) Que en vol vostè?
PAULA
(Des del balcó.) A quant van?
BEL
A divuit, filla.
PAULA
A deu.
BEL
Quant ha dit?
PAULA
A deu.
BEL
Ja ho he sentit lo primer cop. No pas per ara.
FIDELA
Digue-li que mastegui regalèssia si vol bobò.
BEL
Miri, escolti; faci's algun requisidet de mongetes, que van a quatre.
FIDELA
Quantes ne vol, nostramo? (Parlant al de la botiga.)
BEL
(Tot posant maduixes a les balances i d'esquena al balcó.) O mengi xufles, que també refresquen.
PAULA
Menjaré el que em vingui de gust, ho entén?
BEL
No pas maduixes que no en menjarà; són dolentes pels nyirvis i castiguen la butxaca.
FIDELA
Si no en vol que no en prengui; quines ganes de tenir disputes amb les persones!
BEL
Què saps tu? A on va aquest encaro! Prometre'n a deu!
(Aqueixa conversa, la tenen mentres estan entretingudes davant de la botiga entregant lo plat de les maduixes, cobrant, tornant lo canvi, etc.)
PAULA
La diossa Venus! A qui dirà encaro...
FIDELA
Calla, si vols! Ja et caigués la campaneta de la gargamella! (Cridant.) La senyora les deu comprar a barrissades, de les perbullides.
BEL
No em da la gana; no vull que ningú. m'afronti ni em despreciï la mercaderia, tens entès? (Dirigint-se a Paula.) Mireu-me el serafí garrell... a deu!... Una maduixa com corals i més sencera... Senyor, deteniu-me la boca!... Encara guaita i se'n riu, amb aqueixes fesomies de retaule de l'antiguitat! Que en volia un picotí, prendeta?... Mireu-la com riu: té dos rengles d'uials, com los llops.
PAULA
Insolenta, pocs-principis!
FIDELA
Aixís fos la darrera; que no vols callar?... Té, cobra. (Li dona una moneda.)
BEL
(Cercant lo canvi.) Està clar que callaré; perquè tinc més prudència. (Resolta.) No t'hi fiquis, en les meves qüestions; no t'hi embranquis, o si no et voleiaran cistell i maduixes per la cara. Si és servit, aquí té el canvi.
FIDELA
Vaja, Laió, deixem-ho córrer. No ho veus, que ho fan per fer-te fer lo gallaret? Ximple, tana, que encara no et toquen lo bot ja fas lo xau-xau com les guatlles.
BEL
Per supuesto. Ja veuràs, que em torni a preguntar a quant i li engego el pes de lliura per la cara, a veure si li adobo aqueix esguerro de fisonomia.
PAULA
M'agradaria veure-ho, desvergonyida!
Altres indrets de Barcelona: