Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer de l'Arc del Teatre, originàriament conegut com el carrer de Trentaclaus, connecta la Rambla amb el Raval a través d'un arc adossat al Teatre Principal. Situats sota de l'arc podem llegir un text de Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873 – gener del 1937) que fixa la localització, al carrer del Cid, avui desaparegut, en què hi havia un dels dormitoris per als sense sostre del barri. Un sonet de Magí Albert Cassanyes (Sitges, 1893 – Barcelona, 1956) sintetitza l'allau humana que corria a endinsar-se en el barri de perdició per excel·lència de la Barcelona del tombant de segle XIX.
Brut i abandonat corria per aquells carrerons del carrer d'en Cid, de Trenta-claus i Migdia. A la nit se n'anava a dormir al dormitori del carrer d'en Cid, on hi havia dos quadres grandioses que daven cabuda a uns dos-cents cinquanta catres amb compartiments de fusta que venien a una mica més de l'alçada del llit. Una màrfega de roba de sac plena de pèl de conill feia de matalàs, amb sos dos corresponents llençols, qual blancor se destacava d'aquella fosquedat.
Serà difícil imaginar-se l'efecte que produeix un d'aquests dormitoris a les dotze de la nit, hora en què, usualment, ja estan ocupats tots els llits.
Aixís que s'entra certa fortor priva de respirar sense molèstia, però la curiositat fa olvidar la ferum. Són dos grans naus, una exterior podríem dir-ne, i l'altra interior, i entre les dos hi ha un espai motivat per la construcció. En dit espai hi ha un gran mirall ovalat que, com se comprèn, és a propòsit per a fer-se la toaleta els concurrents, i una mica més enllà hi ha una pica d'aigua per rentar-se i un altre compartiment pera fer imprescindibles necessitats.
Com he dit, fa un efecte molt estrany veure aquella estesa de gent, l'un mig nu rebolcant-se i ensenyant ses carns, l'altre nu del tot i dormint indiferent a tot lo que el rodeja; en fi, cadascú està en el seu llit com si fos tapat per les quatre parets que formen una cambra.
Incursió nocturna al Barri Xinès
Guitarres de la nit insinuants, marcides!
Corren assassinats tramvies pels sospirs.
De bars i tavernots les ales esquifides
plouen goles de sang que desesperen llirs.
Boires regenerants espanten avenirs;
fiblades de salut injecten, reprimides,
verinoses verdors a sangs embadalides
que es perden en la mar tacada d'elixirs.
Mes el terbolí, tot i el boiram, perdura:
el brunzent remolí, sols l'èxtasi l'atura,
entre fang i cel ras, dins i fora del món.
Solcs de fang llefiscós! Les guitarres exciten
els tramvies dringants que ja s'hi precipiten,
i una blancor de llir sense crepuscle es fon.
Altres indrets de Barcelona: