Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Marià Manent, després de casat, s'instal·là al pis familiar de Bailèn, 95-97. El 1932 es traslladà al 3r 1a del número 24 del carrer de Craywinckel, a la casa propietat de Jaume Bofill i Ferro, que habitava al pis de sota. Bofill va ser un dels contertulians més assidu de la família; tanmateix, pel pis, hi passaven sovint altres poetes i escriptors com Felip Graugés i Josep Maria Boix i Selva. Situats davant l'edifici, podem llegir una nota de dietari del mateix Manent que documenta la visita de Joan Vinyoli, el retrat que del poeta féu Tomàs Roig i Llop i el record de l'eivissenc Jean Serra (Alger, 1952), quan decideix adscriure's a la literatura catalana arran de la coneixença que li facilità Marià Villangómez amb Manent.
14 febrer [1942]. Sopa amb nosaltres en Joan Vinyoli, a qui llegeixo versions de l'anglès. Fa uns comentaris molt interessants —però, en part, inexactes— sobre la poesia anglesa en comparació amb l'alemanya. Creu que la poesia anglesa es diferencia de l'alemanya en això: la primera crea un món intensament imaginatiu, però limitat, un reialme d'ensomni, l'alemanya porta una riquesa metafísica, penetra darrera el vel de les coses (i en això els que van més enllà són els místics). Els anglesos —diu— semblen fadats, reclosos en llur món. Hom sent que hi ha hagut qui ha anat més enllà d'aquests límits deliciosos.
Vincladís com un vímet. Corre Com un núvol lleuger, a l'encalç de l'accent del seu nom, per tal que no es faci escàpol.
Plau-li viure, tranquil, dins L'aire daurat, bo i fent versions de Shelley, Keats, Eliot i d'altres bones companyies.
Agermana La collita en la boira amb lírics accents xinesos d'ingràvida gràcia.
I, enamorat de tota harmonia creada, encara afegirà una estrofa més a la meravellosa figura de la seva Noia russa al Montseny.
Havia plasmat els primers temptejos sobre el paper, aquesta vegada en la meva llengua, la que jo vaig triar. Tot just m'endinsava, amb disciplina i criteri, en el jardí florit de la nostra literatura. Aleshores vaig iniciar un viatge de retrobament amb els orígens.
L'adreça me la va proporcionar l'autor de Sonets de Balansat: Craywinckel 24, Barcelona. Durant el viatge en vaixell, vaig llegir, de la seva mà, els Llibres Profètics, Va obrir-me la porta una dona prima i alta, lleugera com una gavina, i em féu passar a una saleta forrada de llibres; m'hi esperava, dret, amb magisteri oriental, un home suggestiu, de mirada serena i veu de savi: «Ja m'han telefonat, anunciant-me la vostra visita».
La seva curiositat era essencial. Preguntava per l'illa i el seu paisatge, per la gent que hi viu i hi treballa. Volia saber notícies dels seus amics poetes, del món cultural, dels llibres i les revistes. Em feia preguntes sobre la meva vida i miracles.
Altres indrets de Barcelona: