Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al número 3 del carrer de Petritxol hi va néixer Maurici Serrahima i durant pràctica-ment tota la vida hi tingué obert el bufet d'advo-cat. A la mateixa casa, una majòlica a la façana recorda que hi va viure Leandro Fernández de Moratín en la seva estada a Barcelona. Situats davant del portal, podem llegir un primer frag-ment de les memòries de Serrahima que ens remet als anys d'infantesa i dues notes de dietari que ens transporten als anys de la postguerra franquista: la primera descriu la distribució inter-na de la casa; l'altra, una de les moltes reunions clandestines, per fer classes de català al jovent o lligades a grups com Miramar, que es feien al des-patx de l'advocat Serrahima.
Jo vaig néixer al carrer de Petritxol, el 14 de juny de 1902. No pas on ara tinc el despatx —que és on aleshores ja el tenien el meu avi i el meu pare—, sinó a la casa del costal que també era del meu avi. És a dir, al pis principal del número 3. La casa era vella, però el pis havia estat decorat de cap i de nou quan els meus pares es van casar el desembre del 1900. Avui la casa queda una mica rònega, però jo recordo els comentaris d'aquells temps, dels quals resultava que el pis dels meus pares feia molt goig. [...]
Quan van anar naixent els meus germans Montserrat, Joan, Alfons i Joaquima —a la qual sempre hem anomenat Tina—, el pis va ser engrandit amb l'afegitó d'un dels de la casa de l'altra banda del terrat; també era del meu pare, i donava al carrer d'en Roca. Hi vam tenir unes habitacions de servei i una sala per jugar, amb el paviment de fusta. Per anar-hi, a la part dreta del terrat —que era el sostre, amb claraboia, de la sala vella de can Parés—, una galeria coberta comunicava els dos pisos. En aquest pis, però, només hi vaig viure el temps més estricte de la infància.
2 de gener de 1941
Any nou, vida nova! Avui hem instal·lat el despatx de casa —Petritxol, 5— en el pis principal, on vivien els avis i on visqueren les ties fins prop de la guerra. Quan vaig arribar em vaig trobar amb les obres fetes i el treball començat, però el meu pare no s'havia decidit a abandonar l'entresòl, on l'avi l'havia tingut. Té el cap tan clar com sempre, però una certa timidesa a prendre resolucions. És el símptoma més marcat que li trobo de vellesa. El cas és que dies enrere jo li vaig dir que calia fer una cosa o altra i, amb la seva conformitat, jo he pres les decisions que calien. Avui hem començat a treballar a dalt. El despatx era obert a l'entresòl des del 1884 i m'ha dolgut molt deixar-lo: tenia un caràcter extraordinari —algú deia que semblava un despatx de Dickens— i l'enyoraré. Ara, com a estar, estarem més bé a dalt. Jo m'he quedat per a mi la peça que en temps dels avis havia estat la «saleta xinesa», amb tots els mobles i estris que els avis van comprar en l'Exposició del 1888; no sé si fa prou per a un despatx, però té encara el caràcter d'aquell temps, que hem mirat de conservar tant com hem pogut en la nova instal·lació. El despatx del meu pare és a la sala gran, que fa molt bonic; el d'en Joan, a la que havia estat saleta, amb l'escalfapanxes. En el que havia estat vestidor de l'àvia s'hi instal·la, tanmateix, en Pere Puig Quintana. A l'entresòl, en Joan es queda per a les administracions les dues peces de fora; la gran, a dintre, servirà d'arxiu, però l'hem d'organitzar.
10 de novembre de 1942
Avui han començat al nostre despatx, a les vuit del vespre, les classes superiors de llengua catalana dels Estudis Universitaris Catalans —de l'Institut d'Estudis Catalans— fetes per l'Aramon. No tenien local: en Rubió pot fet les d'ell (literatura) a casa seva, però l'Aramon no, i el meu pare, a indicació meva, ha ofert el despatx. És un bon símptoma que s'hagin començat a reorganitzar les coses essencials de la cultura seriosa (IEC i EUC) i, a més, em fa gràcia que el despatx nostre, on hem viscut tantes coses de tota mena —el meu pare recordava avui que, el 1893 i a la mateixa sala, hi hagué uns Jocs Florals casolans organitzats per ell i presidits per Lo Gayter del Llobregat en persona—, afegeixi amb aquestes classes un record més a la sèrie. M'agradaria assistir a les classes, però és hora de feina, i a més estic poc preparat.
Altres indrets de Barcelona: