Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Constitueix un dels edificis més emblemàtics del barri. La Cooperativa va ser fundada el 1874, però l'edifici és del 1918. El seu estil es pot inscriure dins el vessant modernista que utilitza el maó vist com a element essencial en la composició de les façanes, que en aquest cas són tres, de les quals la principal, que dóna al carrer de Sant Carles, és la més estreta. L'edifici té planta baixa (molt alterada) i tres pisos. El primer pis s'obre amb arcs esglaonats de llinda plana que donen a un balcó corregut que originalment tenia barana calada de terracota. El pis superior, en canvi, forma un seguit d'arcs de mig punt triforats amb balcons individuals semicirculars. Al balcó de la façana principal hi ha un relleu escultòric i un medalló a cada cantonada amb les dates de 1874 i 1918. Corona la façana un ràfec amb tot un seguit de mènsules que oculten el pis superior, una mica endarrerit. Hi podem llegir un text evocador de Tomàs Garcés sobre la vida social de l'època al barri.
Tornem als anys 18-19. Salvat-Papasseit viu a la Barceloneta, respira intensament el port. És l'època del "berenar a les roques". Lents passeigs a l'Escullera, converses a la platja bevent el sol de l'hivern. La Barceloneta és com una península, lligada a la ciutat per esplanades mig desertes (el moll, les proximitats de l'estació de França, veritables no man's lands) i voltada de mar pertot arreu. D'anar cap al centre de la ciutat en dèiem "anar a Barcelona". Al final del meu carrer hi havia la platja, i el bruel dels temporals de llevant. Les fosques nits de l'estiu, també, sembrades de focs de Sant Joan. A cada carrer hi ha la seva festa, amb el sostre de cadeneta virolada, i el seu "cossi de pomes", i la cridòria dels infants. Les "societats" (polítiques i recreatives, amb les seves banderes que pugen i baixen, solemnes, espectaculars, al balcó, en el capvespre, entre el foc de les bengales, quan tornen les caramelles d'un camp que no conec) són altres tantes cledes, per a cada estament i cada partit, amb els seus cors i les seves funcions de teatre. (Recordo el vellut amb olor de floridura de l'"Ateneu Marquès de la Mina", i algunes de les bones funcions que hi vaig veure.)
Altres indrets de Barcelona: