Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest bust, obra d'Eusebi Arnau, va ser col·locat el 1934 en homenatge a l'escriptor al creuament de Via Augusta i Diagonal, després de la festa dels Jocs Florals. El 1942 va ser traslladat a la nova plaça formada a tocar de la Via Augusta, que rebé el nom de Narcís Oller. El 1999 el pedestal de pedra va ser substituït per un altre d'acer. Al davant del monument, a la plaça dedicada a l'escriptor, podem llegir un fragment de la carta que adreçava a la seva muller Esperança Rabassa en què li relata una de les experiències més importants de la seva vida, la coneixença del Papa Lleó XIII, arran del peregrinatge que feren a Roma el juliol de 1902. Fou possible de la mà del fra Rupert de Manresa, secretari del cardenal Vives i Tutó, aleshores home de confiança del Sant Pare. S'havien conegut a l'estació de França abans d'emprendre el viatge.
Dia 20 [de juliol de 1902]
Estimada Esperança: són les 11 de la nit i aquesta carta ja no anirà al correu fins demà; però no vull deixar de consignar-te avui mateix, la impressionassa rebuda aquest matí al Vaticà, ni que sàpiga ja per endavant que, amb presses i en aquestes hores de lassitud corporal, molt serà que arribi a fer-ho almenys passablement.[...]
Un moment després, ha descendit del tron per assentar-se en la pulcra portantina que duien penjada al coll dos dels 8 o 10 patges, fornits minyons, elegantment abillats a lo Lluís XV, amb casaca i calça curta de damasc carmesí, per rellevar-se de tant en tant. Els cardenals Cassanyes i Vives anaven drets a dreta i esquerra de S. S. i, davant i darrera, un piquet d'honor de la guàrdia pontifícia.
Així ha estat conduït nostre Sant Pare galeria amunt, primerament a ran dels pelegrins de la filera dreta, després galeria avall ran dels de l'esquerra, entre els quals ens comptàvem nosaltres. D'un a un, rendint cap i genolls amb tota la unció que inspirava aquell sant ressuscitat, li anava besant l'anell tothom enmig de cants i aclamacions generals. Quan al cap d'un quart d'hora ha arribat a nosaltres, jo he fet el mateix. Però així que em retiro, el cardenal Vives, que anava a l'altre cantó de la portantina, em veu i m'assenyala al Papa com un gran escriptor. I llavors ¡compteu, compteu la meva sorpresa!... El Sant Pare em crida amb un aleteig de mà... m'hi atanso altre cop, però ara sense respir; m'inclino per repetir mon bes a la mà amb què ell m'estreny la meva; m'acosta amb l'altre el cap sobre el seu cor com podria fer-ho el meu pare, m'acarona suaument front i cabells amb son tacte sedós i a penes tebi; i em diu en italià: «Fill estimat, jo et beneesc i beneesc també tos fills, tota la teva família, tos millors amics".
M'he sentit el nus al coll, les llàgrimes m'han inundat els ulls, i bo i donant un espectacle, he hagut d'enretirar-me a segona fila plorant d'emoció — d'una emoció que ja us podeu afigurar si la compartia mon excel·lent i devot cosí—, veient-me amb treballs per a ofegar el sanglot.
Altres indrets de Barcelona: