Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al despatx on Joan Maragall rebia les visites més privades s'hi accedeix per una porta que dóna a la sala de rebre. Està centrat per una llar de foc i decorat avui amb pintures i dibuixos que, originàriament, el poeta tenia en el seu espai de treball als pisos alts de la casa, en una mena de golfes des d'on admirava el paisatge de la serra de Collserola. Entre les pintures destaquem "Pastoral" de Joaquim Sunyer. Podem llegir-hi un fragment d'una carta de Maragall adreçada a Josep Pijoan en què li recrea la visita que li féu Joan Puig i Ferreter i el record que Josep Maria de Sagarra tenia de l'habitació de les golfes de la casa on regularment escrivia i treballava el poeta.
En Puig i Ferreter vingué a casa. És un xicot d'un aire pagès (si no fossin els cabells un xic llargs) afrancesat. A la cuenta estava com de jove de companyia i professor d'espanyol a casa d'uns senyors del camp, prop de Dijon, Altrament, la seva vida no me l'explicà gaire. Però sembla que amb el noi de la casa corrien molt pel país i passaven a París alguna temporada.
I en aquests temps fou quan ha escrit. Sembla retret i temorós; parla poc, baix, amb una certa cantarella i vacil·lació, i amb marcat accent de Lleida. Sembla també un xic atuït per l'èxit, sobretot de la Dama alegre, que encara no he vist, però tothom me'n dóna una impressió de fortalesa. Diu que el seu més gran desig és anar-se'n lluny a França (no a París) i des d'allí enviar lo que escriga, sense haver de posar-se en contacte amb l'èxit. Sembla que duu vida intensa a dintre i que sap lo que es fa. Els seus amors literaris són Shakespeare, Goethe, Ibsen... Em sembla que ja li he dit tot lo que en sé. En resum, crec que es algú.
Immediatament, el poeta ens féu pujar en una mena de golfes que venien a ser la seva cambra de treball. Allò era una peça vastíssima, amb les parets emblanquinades, amb tres butaques de fortuna i amb una gran taula de fusta de melis, tot d'una màxima senzillesa i d'una despreocupada improvisació. Als murs, hi tenia enganxades amb xinxetes fotografies d'obres notables, entre elles la famosa Nit de Miquel Ángel que acompanya una de les tombes dels Mèdicis. Vaig observar, entre altres estampes de la paret, un dibuix colorit d'aires modernistes, molt mediocre, que volia representar un comentari decoratiu dels seus Goigs a la Mare de Déu de Núria.
Aquella gran i desemparada habitació, més que el despatx, no ja d'una figura excepcional, sinó de qualsevol benestant, semblava el laboratori que un xicot, carregat de cabòries i del tot incomprès per la família, es munta per al seu ús particular, aprofitant un racó de la casa que no interessa a ningú i per moblar el qual ha cercat quatres peces sobreres i desnonades.
Però, a desgrat de la manca d'escalfor i de pompa, l'estudi de don Joan tenia una enorme finestra per on entrava el sol i li arribaven a flor de pell tota la verdor de la fronda i tota la música rossinyolesca dels jardinets de Sant Gervasi. Era un mirador modest, però saníssim, i allí els pulmons podien atipar-se de tebior i d'aires desembafats.
Altres indrets de Barcelona: