Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La façana de la Glòria, que simbolitzarà la resurrecció de Crist, es construeix sobre el carrer Mallorca, de cara al mar. Gaudí va preveure la construcció d'una gran escalinata, al replà hi hauria d'haver un brollador amb un raig d'aigua de vint metres d'altura davant de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santíssim, una teiera on cremi el foc de l'eucaristia. Tot això ho va deixar definit en un estudi de dibuix de l'any 1916. Les torres campanars que la presidiran estaran dedicades a Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume el Major.
El pòrtic tindrà set grans columnes dedicades als set dons de l'Esperit Sant; a les seves bases apareixeran els set pecats capitals, i als capitells les set virtuts. Aquesta façana tindrà cinc portes corresponents a les cinc naus del temple, amb la central, triple, que donarà entrada a la nau principal del temple, total set portes representant els sagraments.
Al setembre del 2008 es van instal·lar les portes de la façana de la Glòria, dos batents de bronze de dues tones cadascuna, obra de Josep Maria Subirachs amb l'ajut de l'escultor Bruno Gallart. Les portes tenen inscrit el Parenostre, així com el seu segon paràgraf Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia, en cinquanta llengües diferents. Els poms estan formats per les lletres A i G que formen les inicials d'Antoni Gaudí dins de la frase "que cAiGuem en la temptació" del Parenostre.
Situats a tocar de la porta podem llegir un fragment de l'"Oda nova a Barcelona", un altre d'un article dedicat a la construcció del temple, de Joan Maragall i un tercer d'Armand Puig fent la glossa simbòlica del conjunt de la façana.
Autor:
Joan Maragall i Gorina
Obra: Poesia completa , 2010
Obra: Poesia completa , 2010
Oda nova a Barcelona (fragment)
A la part de Llevant, místic exemple,
com una flor gegant floreix un temple
meravellat d'haver nascut aquí,
entremig d'una gent tan sorruda i dolenta,
que se'n riu i flastoma i es baralla i s'esventa
contra tot lo humà i lo diví.
Mes, en mig la misèria i la ràbia i fumera,
el temple (tant se val!) s'alça i prospera
esperant uns fidels que han de venir.
Tal com ets, tal te vull, ciutat mala:
és com un mal donat, de tu s'exhala:
que ets vana i coquina i traïdora i grollera,
que ens fa abaixar el rostre
Barcelona! i amb tos pecats, nostra! nostra!
Barcelona nostra! la gran encisera!
Autor:
Joan Maragall i Gorina
Obra: Obres completes 1 [Maragall] (Visions i cants) , 1970
Obra: Obres completes 1 [Maragall] (Visions i cants) , 1970
A la "Sagrada Família" (fragment)
Ell treballa allí amb els seus deixebles (i qui sap si l'últim manobre que fa el morter és el primer dels seus deixebles), i el seu treball és aquell gran mur que s'alça lentament al sol, transparentant el cel blau pel brodat de les finestres i animant-se amb visions que semblen anar-se desemboirant del massís del mur, prenent figures de plantes i de flors i de fruites i de bèsties, figures humanes que es desvetllen del son espès de la pedra i avencen les faccions, contretes ja per l'esforç de la paraula que volen dir.
I aquest mur, alçant-se i estenent-se lentament en l'espai com uns grans braços que s'obrissin interminablement en els segles, és l'obra d'aquells homes que treballen allí humilment, el mestre com l'últim manobre. I el mur potser no és més que el símbol de l'obra llur, l'obra de l'amor que ve, que ve del fons dels somnis dels esprits: que s'acosta, que s'acosta amb els braços oberts i la boca anhelanta: que sembla que ja sia aquí i mai hi és prou...
En el fons dels ulls blaus del mestre de cases barba-ros, jo hi he vist fulgurar resplendors del gran incendi, i la seva paraula humil ja en duia més d'una ardent alenada; i en els fronts pensatius dels seus deixebles silenciosos, s'hi reflecta com una gran llum llunyana; i el gest pacífic de l'últim manobre, designa que ell més que tots se sent germà amb el mestre; i en els vells que prenen el sol entre els carreus, i en les criatures que hi juguen refiades, i en els homes de bona voluntat que entre ells passen meditatius, i en l'esguard encantat enlaire de la gent que esdevé a passar per aquells volts, jo hi sento, hi sento que quelcom de gran s'està fent en la ciutat nostra, que la gent de la ciutat no s'ho pensa...
Autor:
Armand Puig i Tàrrech
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
L'Anyell és, doncs, el símbol major de la Sagrada Família. Manllevat del llibre de l'Apocalipsi, aquest símbol recull tota la càrrega de símbols i representacions al·lusius a Jesucrist, escampats per tota la basílica, a dins i a fora. Anagrames (JHS), inscripcions amb el nom ple («Jesús»), símbols amb lletres (alfa-omega), creus de diverses textures, però també imatges de Jesucrist que escandeixen les tres façanes: tot queda subsumit en la figura de l'Anyell místic de la creu central. Concretament, hi ha una correlació entre l'Anyell dret i degollat, mort i ressuscitat, i les imatges de Jesús a les façanes: Jesús que neix i que corona Santa María (façana del Naixement), Jesús que mor a la creu i que puja al cel (façana de la Passió) i Jesús gloriós que mostra les marques i els atribuís de la seva passió, i que s'erigeix en jutge misericordiós de vius i de morts (façana de la Glòria). I, encara, hi ha una correlació entre la creu central i les creus que es troben a les tres façanes: la creu sota l'anagrama JHS enaltida per dos àngels que l'encensen (façana del Naixement), la gran creu victoriosa que corona la galeria dels qui pugen del reialme de la mort, i que els àngels porten al cel (façana de la Passió), i la creu que, com a instrument de la passió, acompanya versemblantment la representació de Jesús jutge (façana de la Glòria).
Altres indrets de Barcelona:
Indrets