Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Per la façana de la Passió o de Ponent, Antoni Gaudí el 1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El mateix Gaudí descrivia la seva concepció de la façana de la Passió de la següent manera: «Algú trobarà aquesta porta massa extravagant però jo voldria que faci por, i per aconseguir-ho no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea del cruent del Sacrifici".
Les obres dels fonaments s'iniciaren l'any 1954. La façana ha estat construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis sobretot en el treball escultòric que, d'ençà el 1986, ha anat a càrrec de Josep Maria Subirachs. Al 1976, s'acabaren els campanars dedicats a Sant Jaume el Menor, Sant Bartomeu, Sant Tomàs i Sant Felip, amb escultures que els representen col·locades a un terç de l'alçada de les torres. Situats al davant de la façana podem llegir "L'arç i la canya" de Jesús Infant, de Jacint Verdaguer, unes asseveracions de Josep Maria Subirachs sobre la Sagrada Família i la seva intervenció en la porta de Ponent i una interpretació simbòlica de la mà d'Armad Puig.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Poemes llargs. Teatre (Totes les Obres II) , 2003
Pàgina: 624
Obra: Poemes llargs. Teatre (Totes les Obres II) , 2003
Pàgina: 624
L'arç i la canya
Al sortir del Santuari
passaren per lo Calvari,
mes la Verge no sentí
la Canya amb un Arç parlar-hi
al vent del Getzemaní.
L'Arç negre diu a la Canya:
—Per què estàs trista, companya?
¿No et canten tan falaguers
los aucells de la muntanya
com de Sion als xiprers?
—Tu tampoc estàs alegre—
la Canya diu a l'Arç negre.—
¿Una abella d'ales d'or
no hi ha en lo jardí que alegre
amb son murmuri el teu cor?
La Canya li responia:
—No hi ha dissort com la mia;
lo Messias arribà
i jo tinc de ser un dia
lo ceptre dur de sa mà.
—Ma dissort és més funesta—
l'Arç espinós li contesta—:
jo tinc de ser, quin afront!,
corona d'aquella testa
d'on baixa l'aurora al món!—
Passant la Verge Maria
la conversa no sentia,
mes la Flor del seu abril,
que mot per mot la collia,
plorava de fil a fil.
Autor:
Armand Puig i Tàrrech
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
Pàgines: 112-114
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
Pàgines: 112-114
Passem a la façana de la Passió. Si la façana del naixement és lírica i la façana de la Glòria és èpica, la façana de la Passió és dramàtica. Diu Gaudí: «Amb contrast amb la del Naixement, decorada, ornamentada, la de la Mort és dura, pelada, com feta d'ossos». I Isidre Puig-Boada, un dels deixebles de Gaudí, comenta sobre la façana de la Passió: «És tota ella d'arestades formes geomètriques simplicíssimes, nua d'ornamentació, solament repòs i estructura». En efecte, aquesta façana expressa l'angoixa de la mort, el dolor de què està sembrada la vida. Gaudí en va fer l'esbós l'any 1911 quan era en un sanatori de Puigcerdà, afectat greument de febres de Malta. La recuperació fou molt lenta. Diu l'arquitecte: «Vaig tenir temps per a estudiar i meditar l'esmentat portal». El «sacrifici cruent» de Jesús a la creu es tradueix aquí en un conjunt d'arquitectures trencades, escapçades, desconjuntades, amb sortints i buidats de tota mena, peanyes, fornícules i gelosies. Pel que fa a l'escultura, la proposta de Gaudí va ser traslladada a les figures que formen el conjunt gràcies a l'art de Josep M. Subirachs, en els anys vuitanta-noranta del segle passat. El resultat final és coherent: arquitectura (Gaudí) i escultura (Subirachs) s'adiuen l'una amb l'altra. La pedra expressa el cos turmentat i crucificat de Jesús, amb unes columnes que semblen sis grans ossos humans amb tendons i nervis estirats fins al límit, i amb un frontó que és una galeria ascendent sostinguda per divuit ossos (6 x 3) que li fan de columnes. Gaudí volia que la façana «arribés a fer por», és a dir, que qüestionés l'observador fent-li present el drama de l'existència humana, que s'identifica amb el drama de la creu.
Autor:
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Obra: La Torre de Babel i altres textos , 1989
Pàgina: 42 i 51
Obra: La Torre de Babel i altres textos , 1989
Pàgina: 42 i 51
La Sagrada Família és la demostració del miracle que sorgeix de les obres d'art veritables: la de transformar la matèria, sovint ben minsa, en font d'energia transcendent.
Per a narrar les diferents escenes de la façana de ponent de la Sagrada Família he escollit una lectura que començarà per baix, a l'esquerra, i seguirà a la manera de l'escriptura bustrofèdica, dibuixant una línia ascendent en forma de S.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets