Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'edifici de la universitat, un dels primers col·locats a la Eixample de la ciutat, fou construït per l'arquitecte català Elies Rogent i Amat entre els anys 1862 i 1892-93. L'encàrrec contemplava que la nova seu albergués les facultats de dret, filosofia i lletres, medicina, ciència, farmàcia, l'escola industrial superior i l'escola professional de belles arts. L'edifici havia d'ocupar 10.836 m2 amb 129 metres de llargada i 84 de profunditat. Rogent presentà el projecte el dia 28 de juny de 1860, i el 2 d'agost d'aquell mateix any, s'inauguraren oficialment les obres de la universitat per part de la reina Isabel II. El curs 1871-72 s'hi van iniciar les classes i es va inaugurar oficialment l'any 1874. Situats davant la part central de la façana podem llegir un fragment d'Incerta glòria, de Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) que descriu una escena dels dies revolucionaris de l'inici de la Guerra Civil.
Així, asseguda damunt la bandera, vaig avançar el cap per damunt de la barbacana de pedra. Vosaltres estàveu tan capficats tractant de comprendre el funcionament de la corda i de la corriola que no em miràveu. Jo treia el cap sobre el buit i quin efecte més estrany em feia la plaça vista des d'aquella altura: el centre havia quedat desert, no passaven autos ni tramvies; d'aquest cantó hi havia la barricada d'adoquins que havien alçat els nostres companys i al cantó oposat, a la ronda Sant Antoni, la guàrdia civil.
No hi havia cap dubte que era la guàrdia civil; distingia perfectament els tricornis de xarol. "¡Vés-te'n d'aquí!", em va cridar en Lluís, "¡dóna'ns la bandera i fot el camp!" Però jo estava fascinada mirant aquell piquet de guàrdies. Els nostres, darrera la barricada, seguien tirant de tant en tant amb les dues pistoles; la guàrdia civil estava formada a peu dret a l'acera de la ronda, immòbil, i no responia. Un oficial s'havia adonat de vosaltres: us estava mirant amb els prismàtics i feia gestos amb la mà lliure a un altre oficial que tenia al costat com signant-li el que fèieu. Per fi us en havíeu sortit d'enrastrar la corda a la bandera i la hissàveu; amb el vent es va inflar com una vela i espetegava gallardament amb totes les seves estrelles de paper de barba. Encara estàveu drets sobre la barana de ferro de la plataforma, arrapats a cada cantó del pal; per a les terceroles dels guàrdies civils hauria estat un joc de pim-pam-pum fer-vos caure tots dos, però seguien rígidament formats i amb les mans plegades damunt les boques de les terceroles, les culates a terra, mentre l'oficial us mirava amb els prismàtics i feia signes a l'altre.
Altres indrets de Barcelona: