Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Museu Marítim de Barcelona es troba ubicat a l'edifici de les Drassanes Reials. Els seus orígens són imprecisos. Documentades el 1243, es construïren entre els anys 1283 i 1328, en una primera fase, i després en una altra entre el 1328 i el 1390. Conformen un conjunt regular (quadrat) compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de vessants a dues aigües.
Durant els segles XVIII i XIX, amb l'edifici utilitzat com a equipament militar, es van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l'any 1935, quan les Drassanes passaren a mans de la ciutat.
La Junta del Patronat de l'Institut Nàutic de la Mediterrània havia impulsat la creació d'un museu marítim juntament amb una biblioteca naval, ja que l'Escola de Nàutica de Barcelona, fundada al 1769, disposava d'una col·lecció de models i d'instruments amb el nom de Museu o Gabinet Naval. Quan l'Escola es traslladà a la nova seu del Pla de Palau, la col·lecció s'instal·là a la planta baixa fins que, el 1935, en feren lliurament a les Drassanes Reials de Barcelona i es convertiren en la base del Museu Marítim.
En qualsevol de les dependències del museu podem llegir dos poemes de Ramon Enric Bassegoda (la Bisbal d'Empordà, 1856-1920) i Ricard Permanyer (Barcelona, 1877-1958), dedicats a glossar les Drassanes, el primer històricament, i el segon amb una visió de la realitat quotidiana. Un altre poema de David Jou en dóna el vessant museístic actual.
La Drassana
Li dissort, més que el temps, és qui ha atuïdes
eixes parets que ahir foren drassana,
d'on van sortir amb senyera catalana
naus e lenys e galees e tarides.
Les naus, que per Don Jaume conduïdes,
feien ahir a Mallorca cristiana,
les que a arraixos i xurma musulmana
a sos cataus d'Alger empenyen ardides.
Les que d'en Llúria oïnt la veu de tro,
imposaven dels peixos a l'esquena
les barres del reialme d'Aragó.
Era quan nostra pàtria, rica i plena
de regnes conquerits amb son tisó
feia a Castella generosa ofrena.
La Drassana
Té, la Drassana,
sentor marina,
fosca Duana,
clara gavina.
De nit, llanternes
i por de lladres,
innobles quadres
per les tavernes.
Remor de pisa,
so de jazz-band,
parella grisa
pel contraban.
Vagons, vehicles,
grues i vies;
mercaderies
en grans monticles.
Una barcassa
que mig s'enfonsa,
i amb posa lassa
lleons de bronze.
Naus allunyant-se,
rostres amb pena,
l'esgarrifança
d'una sirena.
Canta, una estranya
veu, la cançó
que s'acompanya
d'acordió.
Barraca amb llibres,
grup de bastaixos;
l'home amb les vibres
i els llangardaixos.
Rica avellana,
rica tramuja,
i la Drassana
xopa de pluja,
Riu la Drassana
al sol solet,
rica avellana,
ric cacauet.
Museu Marítim
Veureu vaixells, maquetes de vaixells,
màquines, dibuixos, fotografies de vaixells,
però no són ben bé ells
el que us ha dut fins aquí.
Us hi ha dut la màgia d'un tresor,
el mapa d'una illa que oculta un botí,
la força d'un somni rebel i clandestí,
les rutes atzaroses que porten a l'amor,
o la pura aventura perquè sí.
Si ho sabeu, contemplareu els vaixells d'altra manera:
ja no hi veureu maquetes, ni dibuixos, ni pintures, ni gravats,
sinó carícies del vent que es tornen tempestats,
una vida oberta al risc d'una quimera,
una pàtria lliure, audaç i viatgera.
Veureu vaixells i sentireu immensitats.
Altres indrets de Barcelona: